Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
argent

Argent
© Fototeca.cat - G. Serra
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica (5è període), gairebé sempre de valència 1, bivalent només en alguns composts rars.
Característiques Conegut de molt antic, és el metall més blanc i de més elevat poder reflector, el més dúctil i malleable després de l’or, i el millor conductor de la calor i de l’electricitat L’argent natural és una mescla de dos isòtops estables el 107 52,5% i el 109 47,5% En són coneguts dotze isòtops radioactius artificials Bé que molt escàs, es troba àmpliament dispersat per tota l’escorça terrestre, inclosa la mar Hom calcula que n’hi ha entorn d’un 0,000004%, unes 10 vegades més que d’or Es presenta adés a l’estat natiu, generalment aliat amb or, mercuri, antimoni, coure i plom, i…
tetraiodomercurat d’argent
Química
Pólvores denses, insolubles en aigua, solubles en les solucions de cianurs i de iodurs.
De color groc intens, esdevé vermell sang a 40-50°C És emprat en termoscòpia, especialment per a detectar l’escalfament de suports d’arbres
òxid d’argent
Química
Òxid format per l’argent.
L’òxid argentós o òxid d’argent Ag 2 O, de color bru fosc, és obtingut tractant solucions de sals d’argent amb hidròxids alcalins Fortament bàsic, es descompon al voltant de 300 C i és molt poc soluble en aigua, però soluble en amoníac És emprat com a catalitzador i en la indústria del vidre Les seves solucions amoniacals deposen lentament una substància explosiva dita argent fulminant L’òxid argèntic AgO, dit també peròxid o subòxid d’argent i escrit aleshores Ag 2 O 2 , forma pólvores gris fosc, que hom obté tractan solucions de sals d’argent amb peroxidisulfats…
argentita
argentita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur d’argent, Ag2S.
És la forma d’alta temperatura del sulfur d’argent superior a 179°C a temperatures inferiors es forma l'acantita Els cristalls cúbics conserven la forma en disminuir la temperatura És de color gris plom fosc, de lluïssor metàllica que es torna mat en oxidar-se, tova i bastant pesant Es presenta en octàedres o en agregats holoaxials Té una duresa de 2-2,5 i un pes específic de 7,2-7,4 És la mena més important de l’argent es troba sovint associada a la galena galena argentífera És abundant a Mèxic
hessita
Mineralogia i petrografia
Tel·lurur d’argent, Ag2Te.
Cristallitza en el sistema monoclínic o cúbic color gris Té duresa 2-3 i pes específic 8,24-8,45
discrasita
Mineralogia i petrografia
Antimonur d’argent, Ag3Sb.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit dels cristalls pot ésser prismàtic tabular o piramidal en general són mal formats Hom el troba també en nòduls i en eflorescències Té una duresa de 3,5, i és fràgil, i una densitat de 9,4-10 És de color blanc argentí, amb tons groguencs Poc freqüent en els filons d’argent, hom en troba a la Selva Negra, a Xile i en els filons de cobalt argentífer al Canadà
proustita
Mineralogia i petrografia
Sulfoarseniür d’argent, Ag3AsS3.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric o trigonal, en cristalls generalment prismàtics de forma hexagonal i també en masses compactes Té una duresa de 2-2,5 i una densitat de 5,57 És de color vermell fosc Aquest mineral és isostructural amb la pirargirita, la qual té la mateixa composició química però amb antimoni en lloc d’arsènic tots dos minerals són anomenats plates vermelles i sovint es troben associats a l’argentita, la tetraedrita, l’argent, la calcita, la dolomita i el quars N'hi ha a moltes mines d’argent d’Amèrica del Sud, Mèxic i els EUA A la península Ibèrica, n'hi ha a…
estefanita
Mineralogia i petrografia
Sulfoantimoniür d’argent, Ag5SbS4.
Mineral que cristallitza en cristalls ortoròmbics, de color negre lluent