Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
agre
Tecnologia
Qualitat de poc mal·leable i fràgil que presenten alguns metalls.
agre
Alimentació
Sabor àcid desagradable que adquireixen determinats aliments a causa d’una alteració enzimàtica d’aliments
per microorganismes, principalment lactobacils.
El creixement dels microorganismes produeix àcids orgànics juntament amb altres productes de degradació responsables del sabor desagradable final
agre
Indret on es cria un animal, on els animals acudeixen en gran nombre, especialment els de caça.
agre
Indret on es fa bé una planta.
vi agre
Enologia
Vi que ha adquirit un sabor agre per efecte d’una acetificació parcial causada per bacteris del gènere acetobàcter.
Sovint, els vins esdevenen agres en ésser emmagatzemats en recipients que han contingut vins picats o en ésser mesclats amb brises acetificades
taronger agre
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 8 m d’alt, de capçada arrodonida, de fulles el·líptiques i agudes, amb el folíol amplament alat, de flors blanques i molt oloroses, solitàries o en petits ramells i de fruits (les taronges agres) en hesperidi, arrodonits, de polpa agra i de pela ataronjada.
És originari del SE d’Àsia i és plantat en jardins, parcs i horts, com a ornamental i també per l’escorça del fruit, amb la qual hom prepara melmelades, medicaments i licors
agre del terrer
Conjunt de coses que caracteritzen l’ambient o el medi en què hom s’ha criat i envers les quals hom se sent naturalment inclinat.
sabor
Biologia
Sensació percebuda pel sentit del gust.
Hom accepta que poden ésser percebuts quatre sabors diferents amarg alcaloides, glucòsids, sals magnèsiques, dolç sucres, edulcorants, salat sals inorgàniques i agre o àcid àcids
magraner
Branques de magraner
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Petit arbre, de la família de les punicàcies, que ateny fins a 5 m d’alçària, de capçada irregular, de fulles simples oposades, oblongues, enteres, lluents i caduques, de flors vermelles, grosses i vistoses, i de fruits (les magranes) en balàustia, comestibles.
És comú a la terra baixa, conreat o subespontani El conreu és molt antic, possiblement d’origen mesopotàmic La forma subespontània és anomenada magraner agre L’escorça de l’arrel és tenífuga