Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
agronomia
Agronomia
Ciència consistent en l’estudi interdisciplinari dels factors que influeixen en el creixement de les plantes conreades, per tal d’aplicar-ne els resultats a l’agricultura.
És fonamentada en l’estudi de la dinàmica del sòl i de les plantes, des d’un punt de vista físic, químic i biològic Com a disciplina científica data del segle XIX L’evolució de l’agronomia comporta tres etapes marcades per diverses influències la d’utilització de maquinària, aplicació d’adobs, etc la d’associació agropecuària i la d’aplicació dels descobriments de la microbiologia Dintre de l’agronomia hi ha camps d’especialització tan diversos com la millora genètica vegetal o animal, l’entomologia aplicada, la patologia vegetal, la malherbologia, la nutrició…
zemstvo
Història
Divisió territorial i institució d’autogovern de les terres camperoles de la Rússia europea introduïda pel govern rus el 1864.
Els zemstvos tenien com a objectiu la solució dels problemes locals eren de la seva competència qüestions d’"utilitat i necessitat”, com ara el manteniment de les vies de comunicació i les mesures de millora de l’agricultura, el comerç i la indústria Amb una finalitat descentralitzadora, fracassaren com a experiència reformista i es convertiren en una institució burocràtica més que pesava sobre els camperols Els anys noranta adquiriren més importància, i incidiren en l’escolarització, la sanitat i l’agronomia Foren eliminats el 1917
disseny experimental
Agronomia
Disseny que permet analitzar la resposta dels individus d’una població a determinats tractaments.
Els experiments s’utilitzen en camps del coneixement tan diversos com l’agronomia, la biologia, la medicina, les ciències socials i la producció industrial En un disseny experimental cal distingir entre factor i resposta Factor és la variable que es controla per exemple, en l’anàlisi del rendiment dels camps de blat amb fertilització nitrogenada, el factor és la fertilització nitrogenada Cada un dels valors que pren un factor s’anomena nivell per exemple 50, 100 i 150 kg de nitrogen per hectàrea Un dels nivells del factor ha de correspondre a unes condicions experimentals…
fitotècnia
Agronomia
Part de l’agronomia que tracta de la plantació i de la multiplicació de les plantes de conreu.
agronometria
Agronomia
Branca de l’agronomia que té per objecte la mesura de la capacitat productiva de les terres de conreu, la determinació de la disminució de fertilitat que origina cada collita i l’augment produït per la restitució al sòl d’elements nutritius per mitjà dels adobs.
enginyeria
Construcció i obres públiques
Art d’aplicar els coneixements científics a la invenció, al perfeccionament o a la utilització de les tècniques en totes llurs determinacions dins el camp industrial.
S'ocupa també de l’aspecte tècnic de la fabricació de mercaderies o del proveïment de serveis a la collectivitat el factor econòmic, però, hi és fortament condicionant i, típicament, les seves realitzacions són un compromís funció-preu Les motivacions més immediates de l’enginyeria són de caire econòmic produir a preu més baix, fer obres que afavoreixin el progrés econòmic, etc Les línies concretes d’actuació són funció de factors circumstancials que evolucionen de manera imprevisible, com ara descobertes científiques, situacions sociopolítiques, etc, i a cada estat són fortament influïdes…
botànica
Botànica
Part de la biologia que estudia els organismes vegetals.
També és anomenada fitologia La història de la botànica, i sobretot de la taxonomia, arrenca de temps molt antics Ja l’home del Paleolític degué assolir coneixements empírics sobre les propietats d’alguns vegetals comestibles, metzinosos, medicinals, indicadors del terreny, coneixements que en els agricultors neolítics havien d’anar acompanyats d’algunes nocions elementals de fisiologia germinació, influències de la temperatura i de la humitat, etc Els tractats botànics més antics que ens han pervingut són obres de caràcter pràctic dedicades a les plantes medicinals com les de Teofrast o…
blat de moro

Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…
blat

Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…