Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
fosforisme
Literatura
Escola literària sueca.
El nom deriva de la revista “Phosphoros” 1810-14, entorn de la qual s’agrupaven poetes com Atterbom, Palmblad i altres Bàsicament romàntica, l’escola admetia també tendències neoclàssiques i era influïda tant per Schelling com per Goethe i per Schiller
ballet de Déu
Folklore
Dansa popular catalana de caire cerimoniós i auster i de melodia suau i seriosa, pròpia de dies de festa, abans o després de l’ofici.
Té nombroses variants i una notable antiguitat Ha estat anomenat també ballet de quatre , per tal com les parelles s’hi agrupaven de dues en dues Segons els llocs, era ballat amb vestits negres, les dones portant caputxes, escapularis al coll i rosaris a la mà, i els homes encreuant les mans sobre el pit
placentaris
Mastologia
Infraclasse de mamífers teris caracteritzats pel fet de retenir les cries durant un temps considerable dins l’úter, alimentant-les per mitjà d’una placenta formada per l’al·lantoides.
No tenen bossa marsupial ni ossos epipúbics, cosa que els diferencia dels marsupials A més, presenten caràcters cranials i de dentadura específics Tot i que tradicionalment s’agrupaven amb els marsupials formant el clade metateris, algunes dades morfològiques i de filogènia molecular indiquen que els marsupials estan inclosos en el clade marsupionta, germà dels placentaris, juntament amb els monotremes
bandera
Història
Organització fonamental de l’exèrcit manxú establerta pel fundador de l’imperi, Nurhachi.
Les banderes manxús eren formades per companyies, i agrupaven no solament els soldats, sinó també, d’acord amb la tradició xinesa, llurs famílies Després de dominar la Xina, els manxús crearen també les banderes xineses hanjun , que foren un mitjà de contacte entre el dominador i el poble xinès La bandera manxú presentava una estratificació social hi havia una bandera exterior i una bandera interior, formada per elements estretament vinculats a l’aristocràcia
comú
Història
Dret administratiu
Conjunt de veïns d’un territori, dels membres d’un estament, dels mestres d’un ofici, etc, representats per una corporació anomenada antigament, també, universitat
.
Als Països Catalans eren considerats comuns les confraries de menestrals i artistes o gremis a Perpinyà, tanmateix, mentre que els artistes s’agrupaven en el cos dels artistes , els menestrals ho feien en el cos dels comuns , els cossos polítics territorials com les universitats de Mallorca, Menorca i Eivissa o de determinades valls pirinenques, les diputacions del general o generalitats, els braços dels estaments representats a les corts, les mateixes corts, i els consells minicipals comú 9
abaixador
abaixador Xilografia del s XVIII
© Fototeca.cat
Història
Menestral que abaixava draps de llana.
Utilitzava grans tisores de molles sense punta tisores d’abaixar i treballava damunt un taulell Era un dels oficis auxiliars de la fabricació de teixits de llana, sovint unit al de paraire A Barcelona, aquests dos oficis s’agrupaven en una sola confraria des d’abans del 1459 València i, sembla, totes les poblacions catalanes amb indústria llanera tingueren gremi de paraires i abaixadors Actiu encara al s XVIII, aquest ofici inicià la davallada al segle següent, amb la generalització de les tondoses
pinta

Pinta
© Fototeca.cat / Idear
Música
En les capses de música, generador del so format per llengüetes metàl·liques de longituds diferents, en forma de dents, que sonen en ser pinçades per les pues del corró o bé per les pestanyes d’un disc metàl·lic.
Originalment, les llengüetes eren independents les unes de les altres i s’agrupaven en nombre de tres, quatre o cinc, però a partir de l’any 1820 foren totes tallades en una sola planxa d’acer Vers el 1825, la mida estàndard de la pinta era d’unes 250 dents, que cobrien el rang d’unes sis octaves i estaven afinades en temperament desigual Les grans capses de música tenien dues pintes amb mecanismes apagadors del so que permetien repetir les notes amb rapidesa
mostra d’armes
Història
Parada, desfilada de gent d’armes per a recomptar-la, per a exercitar-la o per a examinar-la.
Solia celebrar-se en diades determinades, i en particular quan corria la veu d’algun perill Era convocada per mitjà d’una crida del batlle normalment a suggeriment dels jurats, del procurador senyorial o del governador, com en el cas de Mallorca Cada cap de casa tenia l’obligació de posseir les armes corresponents defensives Una vegada presa la relació, aquesta era tramesa al lloctinent o virrei cada cap de casa havia de declarar, després d’un jurament previ, quants homes propis hi havia a casa seva, per tal de saber el nombre total d’homes útils Les mostres es feien amb so de tabals i amb…
tasmanià | tasmaniana
Etnologia
Individu d’un poble, avui extingit, considerat una subraça dels pobles melanèsids, que habitava l’illa de Tasmània.
Fou un dels primers pobles melanesis que arribà a Oceania A causa del seu aïllament, la seva cultura evolucionà molt poc Físicament eren de talla curta i pell fosca, crani dolicocèfal, mandíbules prògnates i dents prominents, front fugisser i nas ample d’arrel deprimida, ulls enfonsats, cabell negre i cresp Vivien de la caça i de la recollecció Llurs armes eren toscs instruments de pedra tallada Desconeixien el foc i la ceràmica Els seus refugis eren paraments d’escorça S'agrupaven en tribus i subtribus, que mantenien entre elles contínues hostilitats Per raó del baix bagatge…
maquis
Història
Lloc poc accessible on, sota l’ocupació alemanya de França, s’agrupaven els membres de la Resistència.