Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
al·luvió

Formació d’una plana al·luvial per acumulació d’al·luvions en una vall d’erosió
© Fototeca.cat
Geologia
Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents.
Els alluvions es troben a les valls fluvials, deltes, estuaris, llacs i, en general, allà on el poder de transport del corrent decau a causa d’un descens de la velocitat o del volum de les aigües, i aquestes dipositen els materials que han erosionat i transportat Els alluvions són constituïts per argiles, llims argilosos i arenosos, sorres, graves, còdols, blocs, etc, procedents de les roques de la conca fluvial, però de caràcter sovint diferent al d’aquestes, a causa de les modificacions —a vegades intenses— de què han estat objecte durant el transport Inicialment, l’acumulació…
con de dejecció
Geomorfologia
Hidrografia
Part inferior d’un torrent, formada quan aquest arriba a la vall principal o acaba el seu curs.
El canvi brusc del pendent provoca la deposició dels alluvions de la torrentada, summament heterogenis, que obturen el llit en noves revingudes el curs inferior del torrent es fa divagant i els nous alluvions es van dipositant en ventall per damunt dels anteriors, fins a donar la típica forma de con
terrassa
Geomorfologia
Tipus de relleu en forma d’esglaó o de replà del terreny originat per l’erosió.
És característic de les valls fluvials, però ocorre també al llarg de les costes Hom pot distingir, doncs, terrasses fluvials i fluvioglacials, terrasses marines i terrasses lacustres Una terrassa és una part de terreny, generalment formada per alluvions, que resta a una certa altura per damunt de l’actual llit del riu o per damunt del nivell marí o lacustre La seva formació s’explica per un procés altern d’acumulació o de dipòsit de materials i d’erosió o excavació posterior El procés erosiu, fonamental per a la formació de les terrasses, és originat normalment per un descens…
dipòsit terrigen
Mineralogia i petrografia
Nom genèric dels dipòsits que procedeixen de terra ferma, encara que siguin marítims per llur posterior situació, o bé aquells en els quals no ha intervingut l’acció de l’aigua.
En són un exemple els alluvions
diluvió
Geologia
Nom aplicat tradicionalment al conjunt de dipòsits del diluvi.
Actualment és aplicat als alluvions quaternaris de la primera època, especialment als de les glaciacions A Alemanya, però, hom l’aplica a tots els sediments quaternaris
ria

Ria gallega
© Lluís Prats
Hidrografia
Entrant marítim sinuós i ramificat, però de parets inclinades i no verticals com les dels fiords.
Les típiques no semblen degudes a un enfonsament continental, sinó més aviat a una invasió marina de les baixes valls fluvials durant l’era terciària transgressió flamenca del Plistocè Calia, però, que les xarxes fluvials ja estiguessin desenvolupades i encara no envellides per l’erosió Això explica que només s’hagin desenvolupat bé en certes regions com Galícia, Bretanya, SE d’Escòcia, E dels EUA, SE d’Austràlia, etc Als Països Catalans, l’única desenvolupada és el port de Maó No arribaren a terme les petites de la costa menorquina de Tramuntana, de la mallorquina de Llevant inclosa l’illa…
al·luvial
Geologia
Dit del terreny format per al·luvions i dels fenòmens relacionats amb l’al·luvionament.
aigües subàlvies
Física
Aigües que es troben entre els al·luvions al·luvió que formen la llera dels rius.
delta
Geomorfologia
Hidrografia
Espai de terra, generalment de forma triangular, que els al·luvions d’un riu formen a la seva desembocadura.
El terme fou aplicat per primera vegada per Heròdot, al segle V aC, a la plana alluvial a través de la qual els canals ramificats del Nil desguassen a la mar en el seu mapa la regió tenia forma triangular, com la lletra grega delta Actualment, però, és emprat per a designar la totalitat dels dipòsits formats, tant per sobre com per sota del nivell de l’aigua, a la desembocadura d’un riu o prop d’aquesta Molt pocs d’aquests dipòsits tenen forma triangular, i la deposició és molt brusca, per a la disminució de la velocitat del riu La forma és determinada per una sèrie de factors, com el…
diamant

Diamant tallat
© Corel
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Carboni pur cristal·litzat.
Cristallitza en el sistema cúbic, cada àtom lligat tetraèdricament als quatre àtoms més propers mitjançant aquest enllaç covalent tridimensional resta completa la capa electrònica externa de cada àtom, la qual cosa explica la gran duresa del diamant la màxima, 10, en l’escala de Mohs Les formes més corrents dels cristalls són l’octàedre, el dodecàedre, el cub i la macla la combinació d’aquestes fa que molt sovint presenti cares corbes Té un pes específic de 3,51, un índex de refracció de 2,4175, i és fluorescent a la radiació ultraviolada A 1800°C comença a transformar-se en grafit El…