Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
pitch class set
Música
Literalment, ’conjunt de classes d’alçades’.
Una classe d’alçada és cadascuna de les dotze notes diferents de l’escala cromàtica i totes les seves possibles transposicions d’octava, entenent que totes les notes enharmòniques són equivalents re, do♯ i mi pertanyen a la mateixa classe d’alçada El terme fou utilitzat per primera vegada per Milton Babbit i ha esdevingut generalment acceptat per a l’anàlisi de la música atonal, molt especialment la composta per A Schönberg i els seus deixebles abans de la introducció de la tècnica dodecatònica, i també la de molts compositors coetanis Les classes d’alçades que conté un pitch…
sprechgesang
Música
Literalment, ’cant parlat', de vegades indicat per sprechstimme ('veu parlada').
Tipus d’interpretació vocal a mig camí entre el cantar i el recitar En la primera versió de la seva òpera Königskinder 'Els fills del rei' del 1897, E Humperdinck ja l’utilitzà, però fou A Schönberg qui a partir dels Gurre-Lieder l’explotà de manera més sistemàtica L’exemple més conegut és en el seu Pierrot Lunaire , opus 21 1912 La notació de la part de la veu d’aquesta obra s’assembla a la tradicional, pel que fa a valors rítmics, acuïtat, etc, però una creu al mig de la plica de cada nota indica que es tracta de sprechgesang , i no de melodia en el sentit convencional En el pròleg a la…
bosc coetani
Silvicultura
Geobotànica
Bosc en què tots els arbres són de la mateixa edat.
Si els arbres d’un bosc tenen edats diferents o, també, alçades diferents, hom parla de bosc no coetani
serialisme
Música
Mètode de composició en què un o més aspectes del llenguatge estan determinats per una ordenació inventada prèviament pel compositor.
En les Cinc peces per a piano , opus 23, d’Arnold Schönberg, són utilitzats grups de notes en l’ordre dels quals o de les seves transposicions o transformacions es basen la major part de les línies melòdiques, i en conseqüència, dels agregats harmònics Amb aquestes ’sèries’ reihen Schönberg volia disposar d’un substitut de la tonalitat, que pogués donar a la música no tonal una coherència satisfactòria La darrera de les peces de l’opus 23 es basa en una sèrie de dotze notes en la qual no es repeteix cap so del total cromàtic Des de la Suite per a piano , opus 25, la sèrie dodecatònica passà…
passarel·la
Passarel·la
© Fototeca.cat
Transports
Tub telescòpic de grans dimensions que a manera de túnel permet que els passatgers d’un aeroport accedeixin des del moll d’embarcament a l’interior de l’avió, i viceversa, sense sortir a l’exterior.
El tub va muntat sobre un sistema de rodes automotrius i un conjunt de dispositius hidràulics que permeten, dins un ample marge de maniobra, de portar l’extrem del túnel fins a la porta d’accés a l’avió, tot igualant les alçades dels respectius pisos
abrigall
Indumentària
A Mallorca, faldilles que, alçades per darrere, servien per a protegir-se de la pluja.
projecció fitada cilíndrica ortogonal
Matemàtiques
Projecció que utilitza només el pla horitzontal i anota en xifres el valor de les alçades.
És utilitzada en topografia
nucli d’un edifici
Construcció i obres públiques
Element vertical en forma de biga en voladís, normalment situat a l’interior de l’edifici, el qual, de manera absoluta o bé en col·laboració amb la resta d’elements verticals portants, proporciona la rigidesa i resistència de l’edifici davant de les accions horitzontals (vent i sisme).
El nucli conté habitualment els ascensors i les caixes d’escala, a banda de possibles caixes verticals per a la ventilació o el pas de conductes hidràulics i altres installacions En el cas de les estructures de formigó, el nucli es construeix en forma d’una biga de formigó de secció cellular, tancada o parcialment oberta En el cas de la construcció metàllica, el nucli pot ser format tot travant amb creus de Sant Andreu els ulls de les crugies interiors dels pòrtics Una solució òptima, de tipus mixt, consisteix a combinar una estructura portant lleugera a base de pòrtics metàllics i sostres de…
paratrama
Indústria tèxtil
Mecanisme del teler mecànic que el para automàticament en trencar-se o acabar-se la trama continguda en la llançadora.
Pot ésser lateral o central El paratrama lateral , situat entre el voraviu i el calaix de llançadora, és format per una forquilla, articulada pel seu centre a l’extrem de la palanca de parada del teler i proveïda en un extrem d’un ganxo que contrapesa les pues verticals de l’altre extrem El fil de trama que resta entre el voraviu del teixit i la llançadora empeny les pues de la forquilla i alça el ganxo, però quan no hi ha fil, el ganxo no s’aixeca i és pres per una palanca oscillant anomenada martellet , que arrossega el ganxo, la forquilla i, amb aquesta, la palanca d’aturada del teler…
ratlladora

Ratlladora
Alimentació
Làmina de metall acanalada amb forats de vores alçades i tallants, emprada per a ratllar pa, formatge, pastanagues, etc.