Resultats de la cerca

Globós, de polpa carnosa, poc sucosa però dolça i aromàtica, generalment groga i de pell més o menys ataronjada, vermellosa, a la part exposada al sol, vellutada, amb un solc lateral assenyalat És consumit al natural o bé emprat en l’elaboració de melmelades i licors, i a la conca mediterrània és comercialitzat tradicionalment sec orellanes Hom n'aprofita l’ametlla en confiteria És la fruita més rica en vitamina A 3 200 unitats/100 g Té poc valor energètic, però un alt contingut en potassi 326 mg/100 g

Hom les consumeix torrades al forn, com a condiment de viandes, per postres, etc

Les flors, blanques o rosades, apareixen abans que les fulles el fruit és l'albercoc Es multiplica per llavor i s’empelta en escut Com a patrons hom empra l’albercoquer franc, el presseguer i el pruneller varietats sant Julià, mirabolà i reina Clàudia per tal d’avançar la producció hom recorre al Prunus maryana Necessita sòls secs, pobres, pedregosos i ben airejats en sòls bàsics fa fruits molt aromàtics Generalment és plantat a tot vent a 6 o 7 m, al quadre, o a 4 o 5 m en formes baixes sol començar a produir al cap de cinc o sis anys, i entra en plena producció al cap de deu…

La gran diversitat de materials, formes i tècniques constructives utilitzades fa del xiulet un dels instruments aeròfons més politípics La classificació Hornbostel-Sachs permet classificar els xiulets atenent diversos criteris Un dels més importants és si el buf és dirigit directament contra un cantell del tub o cavitat ressonant, sense cap mena de conducte intermediari, o si és conduït a través d’un estret conducte que dirigeix la columna d’aire contra un bisell Són de buf directe el xiulet cabrer, fet d’escorça, el xiulet de pinyol d’albercoc, utilitzat com a reclam de caça, i el xiulet de…

Es produeix, principalment, en diferents comarques de Pontevedra Galícia, especialment a la zona de les Rías Baixas, sobretot a les localitats de Cambados, comtat do Tea i Barbanza i Iria És habitual consumir-lo com a vi jove

Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al , com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan segle XII— que no…

Creix en boscs i pastures, especialment sobre sòls àcids És un dels bolets mengívols més apreciats, que té, a més, l’avantatge de no cucar-se

És originari de les illes Moluques i és conreat a les Cèlebes, a Java i a l’illa d’Ambon