Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
àlbum
Col·lecció relligada semblant a un àlbum.
àlbum
Títol que hom dóna a algunes publicacions il·lustrades de caràcter pedagògic o divulgador.
àlbum
Llibre en blanc destinat a escriure-hi poesies, màximes, música, col·leccionar-hi signatures, dibuixos, fotografies, etc.
full d’àlbum
Música
Especialment en el Romanticisme alemany -conegut com a albumblatt-, composició breu, de forma lliure i gairebé sempre per a piano, que solia formar part d’una col·lecció o àlbum de peces.
Un exemple és el Full d’àlbum D844 de F Schubert, escrit per a Anna Hönig Al principi dels anys noranta del segle XX, C Colien Honegger encarregà a diversos compositors de l’Estat espanyol i Portugal una peça per a piano per a incloure-la, a manera de full d’àlbum, en el recull anomenat Àlbum de Colien , publicat a Barcelona el 1995
ortiga morta
Ortiga morta
Emma Kelley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 80 cm d’alçada, pilosa, de fulles ovades, acuminades i serrades, molt semblants a les de l’ortiga, i de flors blanques, grosses i verticil·lades.
Creix en herbassars, tanques i vores de camins a l’Europa mitjana, fins als Pirineus
sàndal
Fulles i flors de sàndal
Vinayaraj (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre indígena, de la família de les antalàcies, de l’Àsia tropical, de fulles amplament lanceolades i d’inflorescències paniculiformes.
La fusta del sàndal és emprada en ebenisteria fina, i de la d’algunes espècies, sobretot de la de l’Índia, hom extreu l’oli essencial, que és emprat en perfumeria i en farmàcia
veratre
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, rizomatosa, de 50 a 120 cm d’alçària, de fulles alternes i ovades, de flors amb sis tèpals, de color blanc verdós, arranjades en panícula, i de fruits capsulars.
Creix en prats de l’alta muntanya És una planta molt metzinosa
vesc
Vesc
© Xevi Varela
Botànica
Subarbust dioic hemiparàsit, de la família de les lorantàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades, oblongues, obtuses i de color verd groguenc, de flors groguenques, disposades en glomèruls cimosos axil·lars, i de fruits en baia arrodonida i blanquinosa.
Viu a les branques dels arbres, i té races especials pròpies dels pins, dels avets o dels arbres de fulla plana
autògraf
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Signatura autògrafa.
En els documents les signatures autògrafes apareixen ja al s III en els papirs d’Egipte, i continuen, també a l’Occident, fins al s VII Després, en disminuir les persones que sabien d’escriure, el noms eren escrits pels notaris l’autor i els testimonis només hi afegien una creu, un punt o un petit signe autògraf L’interès per recollir manuscrits i autògrafs de persones insignes data ja de l’època clàssica i és esmentat concretament per Plini el Jove La collecció d’autògrafs en forma d’àlbum sorgí primerament a Alemanya al s XVII entre persones universitàries, sota el nom d' Album…
santalàcies
Botànica
Família de santalals constituïda per plantes herbàcies o llenyoses hemiparàsites, de fulles simples, enteres, oposades o alternes, a vegades esquamiformes, de flors bisexuals o unisexuals, petites, actinomorfes, de periant tubular i sovint carnós, quasi sempre agrupades en inflorescències, i de fruits indehiscents i monosperms, generalment drupacis.
Consta d’unes 400 espècies, pròpies de les zones càlides i temperades Són d’aquesta família el ginestó Osyris alba i el sàndal Santalum album