Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
bacil·lar
Mineralogia i petrografia
Dit dels cristalls que es presenten en forma de prismes allargassats i amb estries.
albó de muntanya
Albó de muntanya
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia, perenne, de fins a 1,2 m d'alçària, amb un aparell radical constituït per diversos tubercles allargassats.
Les fulles són de secció triangular, llargues i d'1 a 3 cm d'amplada Les flors són de 3 a 5 cm de diàmetre amb 6 tèpals blancs, amb el nervi central de color púrpura
s
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Dinovena lletra de l’alfabet català, anomenada essa [pl esses].
La S llatina majúscula ve del fenici i hebreu antic forma jacent passada als grecs forma erecta i als etruscs on perd un dels quatre traços originaris i a la majoria d’alfabets itàlics, on d’angular passa a sinuosa La S romana clàssica consta de tres traços el primer, sinuós, de dalt a baix i els altres dos corbats als extrems superior i inferior del primer Per la velocitat es cursivitza ben aviat i pren unes formes més simples en executar-se el primer i segon traç en un sol temps, en direcció gairebé vertical i només corbat lleugerament a l’extrem inferior cap a l’esquerra El tercer traç, en…
escriptura gòtica
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina usat a Europa durant la baixa edat mitjana.
El nom, que no té res a veure amb els gots, li fou donat pels humanistes amb la significació de bàrbara Aquest nou tipus de lletra aparegué ja al s XII a França, i durà fins al s XVI però el període típicament gòtic va del s XIII al XV, bé que en alguns llocs, com Itàlia, fou desbancat als s XIV-XV per la lletra humanística, i, en canvi, a Alemanya ha perdurat fins al s XX Cal buscar-ne l’origen en la lletra carolina precedent, que evolucionà cap a un manierisme amb exageracions en el traçat Cal distingir dos gèneres d’escriptura gòtica la librària, dreta i calligràfica, i la documental,…
pterofòrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters de morfologia força peculiar, ja que les ales solen ésser partides en dos, tres o quatre lòbuls allargassats, que semblen plomes, i que en repòs tenen l’aparença d’una T.
Són microlepidòpters nocturns, dels més evolucionats Les erugues viuen entre fulles que uneixen amb fils de seda o bé són minadores Del miler d’espècies existents, unes 200 habiten a Europa