Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
carbassonera
Carbassonera
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Varietat de carbassera, de la família de les cucurbitàcies, que en comptes d’estendre’s per terra forma una mata erecta, amb fruits allargats, els carbassons.
Les més conreades són la carbassonera d’Itàlia , que té els carbassons allargats i clapats de verd clar, i la carbassonera verda hortense , que té els carbassons oblongs, rectilinis i de color verd fosc
peltigeràcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les ciclocarpals, de tal·lus foliaci, generalment gros i coriaci, i d’apotecis bruns, coberts per una mena de vel de còrtex, que en trencar-se deixa un marge distint.
Les algues poden ésser clorifícies o cianofícies, i els picnoconidis són allargats i arquejats, situats a l’extrem de conidiòfors exobasidiats Són líquens terrícoles, humícoles o muscícoles
brenkita
Mineralogia i petrografia
Fluorocarbonat de calci, Ca2[F2|CO3].
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls allargats que s’agreguen radialment, incolors o lleugerament blancs Té duresa 5 L’únic jaciment és a Schellkopf Brenk, Eifel
tentaculit
Paleontologia
Organisme marí, exclusivament paleozoic (siluricodevonià), del qual hom desconeix la situació dins la sistemàtica zoològica.
Té una forma cònica, amb anells o solcs que, en alguns casos, fa pensar en cargols allargats La mida oscilla entre uns quants millímetres i uns pocs centímetres
agardita
Mineralogia i petrografia
Arsenat de coure i itri hidratat, YCu6(AsO4)3(OH)18·3H2O.
Cristallitza en el sistema hexagonal, forma cristalls allargats disposats en feixos fibrosos, d’exfoliació nulla i color verd blavós Té duresa 3-4 i pes específic 3,72
terizinosaures
Paleontologia
Clade de dinosaures carnívors maniraptors també anomenats segnosaures, trobats en dipòsits cretacis de Mongòlia, la Xina i l’Amèrica del Nord.
Morfològicament, aquests dinosaures saurisquis tenien cranis petits, colls molt allargats, mans amb unes urpes inusualment desenvolupades, cossos relativament voluminosos i una pelvis amb un pubis orientat posteroventralment convergent amb relació a la condició dels dinosaures ornitisquis
sautor
sautor
Heràldica
Peça honorable composta, anomenada també creu de Santa Eulàlia, creu de Sant Vicenç o creu de Sant Andreu, que resulta de la unió de la banda i la barra.
Hom diu que estan en sautor o posats 2, 1, 2, els objectes collocats en la direcció pròpia del sautor, i passats en sautor els dos objectes allargats, l’un en banda i l’altre en barra, collocats l’un damunt l’altre
sarcosporidis
Protistologia
Subclasse de protozous de la classe dels esporozous, de característiques semblants a les dels neosporidis, però sense càpsules polars; són també ameboides.
Alguns viuen paràsits als músculs i teixits conjuntius de certs vertebrats mamífers, ocells i rèptils i invertebrats aquàtics anèllids, etc De vegades llurs quists allargats formen grups que en madurar contenen espores falciformes Secreten una substància tòxica, la sarcocistina Són causants d’importants lesions musculars
beraunita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de ferro hidratat, Fe3[(OH)3|PO4]2·2,5H2O.
Cristallitza en el sistema monoclínic, formant cristalls de color vermell o marró vermellós, tabulars i lleugerament allargats, en agregats fibrosos radials Té duresa 3-4 i pes específic 3 Hi ha mines a Eleonore Wetzlar, Alemanya d’on pren el nom alternatiu d’eleonorita
vas
Botànica
Nom aplicat a qualsevol cèl·lula conductora morta.
Els vasos són allargats, de secció rodona o poligonal, i amb parets gruixudes i lignificades Els engruiximents poden ésser anulars, helicoidals o reticulars Els vasos poden presentar porus areolats Un vas obert i soldat amb altres en un tub llarg constitueix una tràquea , i un de tancat, una traqueida