Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
afilament
Agronomia
Procediment utilitzat per a obtenir fibres vegetals (cànem, lli, etc) molt llargues, o plantes (escarola, api, etc) molt tendres.
Consisteix a fer créixer les tiges i les fulles en presència de poca llum les tiges i les fulles s’allarguen i la clorofilla no és sintetitzada
tensor
Tecnologia
Dispositiu emprat per a donar tensió als filferros d’una tanca o d’un estenedor, a les corretges o a les cadenes de transmissió, etc.
Els tensors de filferro solen consistir en un rodet amb mecanisme de cadell que gira en accionar-lo amb una clau o en dues bagues d’espiga llarga i roscades l’una a la dreta i l’altra a l’esquerra, enroscades en un cos d’unió Els tensors de corretges de transmissió consisteixen generalment en uns rodets lliures que n'allarguen el recorregut en ésser aplicat amb força sobre una branca de la corretja o sobre totes dues
lepra
Fitopatologia
Nom atorgat a algunes malalties dels fruiters produïdes per fongs ascomicets del gènere Taphrina.
En el presseguer l’agent responsable és Tdeformans , que penetra les fulles a la primavera i produeix un creixement hipertròfic dels llimbs deformant-lo totalment el color verd esdevé primer groc i després roig intens i també ataca els brots, les flors i els fruits En la prunera l’agent responsable és Tpruni , que ataca les branques joves estimulant el creixement al llarg d’una generatriu, i provoca una deformació helicoidal, els fruits s’allarguen i corben en forma de banyes i seguidament cauen
poligalacturonasa
Alimentació
Química
Enzim catalitzador, implicat en el procés de maduració de la fruita i de les substàncies pèctiques en general.
Intervé, degradant les parets cellulars, en els canvis de textura que es produeixen a la fruita durant la seva maduració i en la putrefacció de la fruita i l’hortalissa, ja que provoca el reblaniment d’aquests productes Té aplicacions tecnològiques en la indústria enològica En l’obtenció de plantes transgèniques, com ara el tomàquet, s’introdueixen gens que eviten la síntesi de la poligalacturonasa i, per tant, allarguen el període de conservació del tomàquet L’interès de la ciència dels aliments per aquests enzims rau en la importància que tenen en el procés de maduració dels…
fetus
Biologia
Embrió dels vivípars des que ja s’hi manifesten les característiques que en configuren el desenvolupament posterior fins al naixement.
En l’home, l’estat de fetus s’ateny el tercer mes, a partir del qual es comença a desenvolupar una relació proporcionada del cap respecte al cos, les parpelles creixen amb rapidesa i són soldades per les vores, i els genitals es desenvolupen i hom pot ja identificar el sexe també es produeix un allargament dels membres superiors i apareix pèl a la regió frontal El quart mes creixen els pèls veritables i es produeix un eixamplament de la cara, la separació dels ulls i la formació de la barra El setè mes el fetus, d’aparença arrugada, s’arrodoneix, a causa de l’aparició del teixit adipós…
bresca
© Leonid Nyshko - Fotolia.com
Apicultura
Estructura de cera del rusc construïda per les abelles i altres himenòpters, composta de cel·les prismàtiques hexagonals, i destinada a l’emmagatzematge de mel, de pol·len i a la cria de larves.
La bresca de l’abella domèstica Apis mellifica té dues cares, és a dir, dues sèries de celles unides per llurs fons Les celles són disposades en rengles horitzontals La disposició relativa de les dues cares de la bresca és tal que, per a dos rengles corresponents situats cadascun d’ells en una de les dues cares, les rectes hipotètiques que uneixen els centres dels hexàgons que formen un rengle equidisten en una longitud equivalent a la meitat del radi de l’hexàgon A la bresca, amb la disposició de les celles, hom resol de manera perfecta el problema d’aconseguir el màxim de capacitat i de…
parar
Estendre (la mà, un pany de roba, etc), presentar (una part del cos, un atuell, etc), per rebre, tomar, copsar, allò que ens tiren, ens allarguen.
morra
Jocs
Joc popular en què dos jugadors allarguen algun dit de la mà (o cap), alhora que pronuncien simultàniament el nombre total presumible de dits allargats per ambdós jugadors.
Guanya el qui encerta a dir el nombre igual a la suma
protozous
Michael Wunderli (CC BY 2.0)
Protistologia
Grup d’organismes del regne dels protoctists que inclou espècies generalment unicel·lulars o bé que formen colònies on cada cèl·lula conserva, tot i així, la seva pròpia capacitat reproductora.
Llur talla, microscòpica, va des dels 2 μ fins als 1000 μ, bé que la mitjana és de 20 a 100 μ De forma variada, els primitius són esfèrics, però s’allarguen i es polaritzen a mesura que evolucionen L’estructura normal d’un protozou és la d’una cèllula típica eucariota, bé que presenten diferenciacions especials Així, la membrana cellular és l’única en els ameboides, però els altres grups presenten a més una membrana secundària deguda a la presència d’una cutícula o d’un exoesquelet resultants de l’excreció de productes pèctics Això determina el sistema d’alimentació, de manera…