Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
llosa alveolada
Construcció i obres públiques
Mòdul prefabricat de formigó armat o pretesat, alleugerit mitjançant alvèols longitudinals, emprat per a la formació de sostres estructurals per a edificis.
Els alvèols de secció circular o ellíptica solen abastar més del 50% de l’àrea de la secció
alveolat | alveolada
Art
Dit de la tècnica d’esmalt que consisteix a soldar a una planxa metàl·lica làmines fines de menys d’un mil·límetre de relleu, que delimiten els contorns del dibuix; aquests compartiments s’omplen d’esmalt en pols i les peces es posen al forn.
Aquesta tècnica és molt coneguda pel seu nom francès, cloisonné Procediment molt antic, fou emprat ja pels etruscs
xapata
Xapates
© Macxipan
Alimentació
Pa de forma aplanada i rectangular, amb la crosta gruixuda i la molla una mica fosca i molt alveolada, elaborat amb farina de blat i de sègol i farina o extracte de malt.
biga
Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…