Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
quàssia
Botànica
Farmàcia
Arbret de la família de les simarubàcies, d’escorça prima, de color groc cendrós en el tronc i vermellós en les branques, de fulles pinnaticompostes i esparses, i de fruits formats per núcules.
És originari de l’Amèrica del Sud, però també és conreat en altres regions tropicals La fusta conté quassina , un principi amarg d’aplicacions farmacèutiques, sobretot en el tractament de dispèpsies i de la malària
matablat
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de 10 a 40 cm d’alt, de fulles espatulades i més o menys lobulades, de flors blanques o violàcies, arranjades en raïm, i de fruits en silícula.
Creix en camps de cereals i en rosts secs, sobre substrat calcari
pterostíquids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters molt semblant a la dels caràbids, de la qual abans formava part com a subfamília; és integrada per prop d’unes 5 000 espècies, cosmopolites i de mides i formes molt diverses.
Destaquen, entre altres, els gèneres Percus, Abax, Pterostichus, Amara i Zabrus , amb espècies comunes als Països Catalans L’espècie Zabrus tenebrioides parasita els cereals, i algunes espècies del gènere Amara parasiten cereals, crucíferes i compostes, i hi ocasionen grans estralls
calciner
Bassa on hom amara la calç.
simarubàcies
Botànica
Família de terebintals constituïda per plantes llenyoses de fulles generalment alternes i pinnaticompostes, de flors petites, regulars, bisexuals o unisexuals, tetràmeres o pentàmeres, en raïm, i de fruits diversos, sovint alats.
Consta d’aproximadament 200 espècies, pròpies de les regions càlides Són d’aquesta família l' ailant Ailanthus altissima i la quàssia Quassia amara
amarador | amaradora
jute
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil obtinguda del jute.
Hom talla les tiges quan tenen una altura d’uns 3 m, abans d’una excessiva lignificació, i les amara, lligades en feixos, en aigua embassada Després hom n'arrenca tires d’escorça que són batudes, rentades, reforçades per desprendre'n la part llenyosa i ensimades amb emulsions aquoses d’olis minerals per disminuir-ne la rigidesa Els fils obtinguts són basts i gruixuts, i hom els empra per a fer sacs, embalatges i soles d’espardenya i com a trama en teixits de tapisseria i catifes Tot i una davallada als anys setanta, la producció mundial es recuperà, puix que el jute resisteix més…
eixugar
Assecar (una cosa molla) fent que s’evapori l’aigua que la recobreix o amara.
ametller
Flors d’ametller
© Lluís Prats
Botànica
Agronomia
Petit arbre d’origen oriental, de la família de les rosàcies, molt cultivat a la regió mediterrània, de fulles lanceolades i dentades, i de flors blanques o feblement rosades que apareixen en gran abundor, abans que les fulles, en ple hivern.
El fruit és l’ ametlló , i la llavor s’anomena ametlla L’ ametller d’ametlles dolces P amygdalus varietat dulcis fa ametlles comesti bles al contrari, l’ ametller amarg o agre P amygdalus varietat amara fa ametlles amargues, no comestibles, emprades, però, en farmàcia L’ametller és propi de terres de secà, rústec, de creixement ràpid i cicle llarg, car viu de 75 a 80 anys, poc exigent en la qualitat dels sòls els calcaris argilosos són, però, els més aptes, que agraeix un bon adobament, sobretot de potassi És arbre de terra baixa, de llocs airejats, protegit dels vents freds…