Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
ambigu | ambigua
Matemàtiques
Dit de la gramàtica en la qual existeix un mot m que es pot generar de dues maneres diferents.
En aquesta gramàtica hi ha dos arbres arrelats en la variable inicial, diferents, amb els quals s’obté m
gènere ambigu
Lingüística i sociolingüística
Gènere atribuït per la gramàtica tradicional als noms de cosa que hom pot usar indistintament en tots els gèneres.
claudàtor
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels signes [ ] usats per a incloure-hi quelcom interpolat en un text, que no forma part del context (una referència, una variant, una correcció, etc), i en matemàtiques, per a indicar que diferents quantitats són sotmeses a una mateixa operació.
Els usuals són per a indicar què sobra, i < > incloent què cal afegir En diplomàtica i còdexs mancats, o 〚〛designen compleció L’ús de per a desfer una abreviació no és recomanable, fora d’un cas ambigu ayn o any
franquesa
Història del dret
A l’edat mitjana, condició de llibertat civil o d’exempció de prestació de les càrregues o d’imposts.
De contingut ambigu i indeterminat, afectava un ampli predi o heretat, més correntment un lloc o una comunitat veïnal, o dominis eclesiàstics o senyorials El seu fonament estava, bé en el manteniment de la condició originària de llibertat política i civil, bé en l’obtenció d’una carta de franquesa del senyor o sobirà
lento
Música
Tot i que sovint se situa el lento entre el largo , més lent, i l' adagio , més ràpid, el seu significat és ambigu i depèn, en gran part, de l’època i el compositor El seu ús data del principi del segle XVII, i ha estat entre els compositors francesos on ha obtingut més acceptació amb les formes lent i lentement
lento
Música
Indicació de tempo lent, similar a largo.
Tot i que sovint se situa el lento entre el largo , més lent, i l' adagio , més ràpid, el seu significat és ambigu i depèn, en gran part, de l’època i el compositor El seu ús data del principi del segle XVII, i ha estat entre els compositors francesos on ha obtingut més acceptació amb les formes lent i lentement
acord
Acord musical
© Fototeca.cat
Música
Conjunt de dos o més sons simultanis que es regeix per les lleis de l’harmonia.
Els acords són constituïts per superposicions d’intervals de tercera interval Quan la nota inferior és a la base, l’acord es troba en estat fonamental si aquesta disposició canvia, es tracta d’una inversió En l’harmonia tradicional, els acords són classificats, segons el nombre de sons que els integren, en acords de tres, de quatre i de cinc sons L' acord de tres sons resulta de la superposició de dues terceres Pot ésser consonant i llavors és anomenat acord perfecte major i acord perfecte menor , ambigu acord de quinta disminuïda i dissonant acord de quinta augmentada Cada un d’aquests…
ciències noològiques
Filosofia
Terme ambigu que hom aplica tant a les ciències de l’esperit en general com a una part d’elles en contraposició a les ciències socials.