Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
hora angular
Astronomia
Unitat angular que equival a 15´ sexagesimals.
Es divideix en 60 minuts angulars i cadascun d’aquests en 60 segons angulars
acoblament de Russell-Saunders
Física
Química
Model proposat per H.N. Russell i F.A. Saunders l’any 1925 per a explicar l’existència dels termes multiplets dels espectres atòmics dels àtoms amb més d’un electró òptic (espectre de ratlles).
En aquest model, hom suposa que els moments angulars dels diferents electrons l 1 , l 2 s’acoblen, i en resulta un moment angular total definit pel nombre quàntic L , que ha d’ésser enter i igual a la suma vectorial dels distints l i , i que, igualment, els moments angulars de spin s i s’acoblen per a donar un moment de spin total, definit pel nombre quàntic S Anàlogament com en un electró pot definir-se un moment angular total j i = l i + s i , podrà definir-se per al total d’electrons òptics un nombre quàntic J = L + S , que podrà prendre els valors de les…
polarització nuclear
Física
Orientació dels spins o dels moments angulars totals dels nuclis dels àtoms.
paleorelleu
Geologia
Relleu morfològic d’una àrea de la superfície terrestre, subaèria o submarina, que existí en un moment determinat de la història geològica, i que se sol trobar fossilitzat sota els sediments d’una sèrie estratigràfica.
Els paleorelleus constitueixen les superfícies limitants de les discordances angulars i de les disconformitats El terme és aplicat indiferentment a superfícies suaument aixaragallades o a veritables muntanyes o valls enterrades
factor giromagnètic
Física
Quocient entre el moment magnètic i el moment angular d’un cos elèctricament carregat: g=μ/L.
En mecànica clàssica, g = q / 2m, essent m la massa del cos en qüestió i q la seva càrrega elèctrica En mecànica quàntica l’expressió continua essent vàlida per als moments magnètics associats als moments angulars orbitals, però no pas per als moments magnètics associats al spin, que depenen del tipus de partícula
sambuca
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus arpa oberta El nom de sambýke era utilitzat en l’antiga Grècia per a designar les arpes angulars, si bé no es coneix exactament com era l’instrument concret al qual es referia Instruments semblants apareixen representats iconogràficament en l’antiga cultura de Mesopotàmia També hi ha algunes citacions bíbliques que hi fan referència, juntament amb altres instruments, en el Llibre de Daniel versets 5, 7, 10 i 15
perfil
Tecnologia
Barra metàl·lica, generalment d’acer o d’alumini, de perfil especial (hom exclou d’aquesta denominació les de secció circular, quadrada i rectangular) i de secció constant, obtinguda generalment per laminatge, però també per extrusió o per estiratge.
Ultra els perfils angulars i els anomenats I o doble T, T, U i Z la secció dels quals recorda el perfil d’aquestes lletres, existeixen una gran quantitat de perfils especials, que poden ésser de seccions molt complexes, com ara els d’alumini destinats a marcs de portes i finestres tancaments metàllics , els passamans de barana, elements decoratius, etc Les característiques dels perfils són normalitzades, des del nom, material i dimensions, fins al pes per unitat de longitud, els moments d’inèrcia, etc
poder separador
Física
Característica d’un sistema òptic que determina la distància mínima que hi ha d’haver entre dos punts perquè, en observar-los a través del sistema, hom els pugui veure separats.
El poder separador d’un sistema òptic és directament proporcional a la longitud d’ona de la radiació que illumina l’objecte observat, i hom el mesura en unitats angulars El poder separador de l’ull humà rep el nom d' agudesa visual , i hom la considera normal, per a llum blanca, quan l'angle visual de dos punts que arriben a veure's separats és d’1 minut de grau =2,910 - 4 radiants, bé que les característiques físiques de l’ull, segons el criteri de Rayleigh, pot ésser de 0,45 minuts =1,310 - 4 radiants
estereoquímica
Química
Part de la química que tracta de l’estructura tridimensional de les molècules, és a dir, de la distribució o la posició relativa en l’espai dels àtoms que les constitueixen i de les propietats químiques que en depenen (estereoquímica dinàmica).
A mitjan s XIX hom descobrí que amb els mètodes analítics utilitzats podia arribar a assignar la mateixa fórmula estructural a més d’un compost Les teories i les regles de l’estereoquímica foren concebudes i establertes com les correccions necessàries per a evitar aquest defecte Bé que l’estereoquímica ha contribuït granment al progrés de la química orgànica i n'ha esdevingut una de les pedres angulars, la importància dels seus conceptes incideix també en el camp de la química inorgànica Constitueix un coneixement molt important per al domini de matèries que van de la química…
constants cristal·logràfiques
Mineralogia i petrografia
Relació constant entre els elements reals del cristall, de tal manera que la posició d’una cara qualsevol és determinada pels angles que forma amb les altres, que hom pren com a plans de referència.
Aquesta relació és possible gràcies a la simetria interna que presenta la matèria cristallina Donades tres cares o plans de referència, s’intersequen entre elles en tres arestes, les quals són els tres eixos d’un sistema de coordenades o eixos cristallogràfics aquests formen tres angles, que són les constants angulars del cristall Qualsevol cara fonamental que no sigui parallela als tres plans de referència, si és traslladada parallelament a ella mateixa, talla tots tres eixos cristallogràfics a unes distàncies a,b,c, fixes La relació entre aquests tres paràmetres a b c és…