Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
antifricció
Tecnologia
Dit dels aliatges destinats sobretot a coixinets, que aguanten arbres en rotació, i també a altres peces i òrgans de màquines subjectes a fregament en virtut d’un desplaçament relatiu.
Els aliatges antifricció han d’ésser durs, per a reduir el fregament, i llurs característiques han de minimitzar la possibilitat d’enferritjament del sistema mecànic, és a dir, han d’ésser plàstics a fi d’assegurar l’ajustament automàtic de les peces que freguen, compensar petits defectes d’alienació o irregularitats de superfície i obtenir la incrustació de partícules estranyes i han de tenir bona conductibilitat tèrmica per a evitar escalfaments excessius Segons les aplicacions, hom els demana que no siguin fràgils, que resisteixin al desgast i a la fatiga, que a la temperatura…
antifricció autolubrificant
Tecnologia
Qualsevol dels aliatges antifricció obtinguts per metal·lúrgia de pólvores que, en virtut de llur porositat, poden ésser impregnats d’oli de greixatge i esdevenen autolubrificants.
Els més corrents són bronzes 90%Cu-10%Sn
bari
Química
Metall alcalinoterri pertanyent al grup II A de la taula periòdica, de color blanc argentí quan és pur, mitjanament dur i mal·leable, molt electropositiu, que actua amb valència 2.
El bari és una mescla natural d’isòtops de masses atòmiques 130, 132, 134, 135, 136, 137, 138, en la qual el 138 Ba es troba en un 71,66% Forma el 0,04% de la crosta terrestre i ocupa el divuitè lloc en ordre d’abundància hom el troba sobretot en forma de sulfat baritina i de carbonat witherita El 1774, Karl Wilhelm Scheele diferencià la barita de la calç , i el 1790, Crawford diferencià, alhora, l' estronciana monòxid d’estronci de la barita La gran afinitat que té el bari per l’hidrogen, els halògens, l’oxigen, el nitrogen i el sofre, per a formar hidrurs, halurs, òxids, nitrurs i…
coixinet
Coixinet de ròtula, de doble rengle de boles, apte per a suportar alhora esforços radials i axials
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça metàl·lica en forma d’anell o de dolla, que fa de suport a l’arbre, també metàl·lic, el qual gira en el seu interior, generalment compost d’una caixa i del coixinet pròpiament dit.
Els principals tipus de coixinets són els de fregament , en els quals l’arbre gira fregant la superfície lubrificada del coixinet, i els de rodolament , dits a vegades impròpiament rodaments , en els quals l’arbre gira conjuntament amb l’anell que porta manegat, mentre que un nombre determinat d’elements boles, rodets, barrilets o agulles rodolen sobre la superfície exterior d’aquest anell o sobre la superfície interior d’un altre anell ajustat exteriorment a la caixa o suport En els coixinets de fregament, la gran superfície de contacte actua esmorteint les oscillacions, els cops i els…
cadmi
Química
Element metàl·lic situat entre el zinc i el mercuri en el grup II B de la taula periòdica, d’un color blavós que recorda l’argent, tou, molt dúctil i mal·leable.
Propietats del cadmi Fou descobert el 1817 per Friedrich Strohmeyer L’element natural és constituït per 10 núclids, amb nombre de massa entre 104 i 118 A causa de la seva reactivitat, no es troba natiu a l’escorça terrestre, on, amb un 0,000015%, ocupa el lloc 66 en ordre d’abundància Hom li coneix dues espècies mineralògiques pures, la greenockita sulfur, i l’otavita carbonat, ambdues sense importància comercial Hom troba tot el cadmi de què pot disposar la indústria impurificant les menes de zinc i algunes de plom zíncic o de coure La separació del cadmi durant el tractament d’aquests…
metall de Babbitt
Tecnologia
Aliatge d’estany de baix coeficient de fricció i de molta plasticitat, motius pels quals hom l’empra com a metall antifricció per als coixinets.
És compost de 90% d’estany, 7% d’antimoni i 3% de coure a vegades, per tal de reduir el cost, l’estany és substituït per plom Fou creat pel nord-americà Isaac Babbitt
fondre’s una biela
Transports
Fondre’s el metall antifricció del coixinet de l’articulació d’una biela amb el cigonyal a causa del sobreescalfament, i provocar la pèrdua d’ajust entre ambdós.
estany
Estany líquid
Jurii (CC BY 3.0)
Química
Element metàl·lic del grup IV A de la taula periòdica, molt dúctil i mal·leable, poc dur i poc resistent a la tracció, que presenta tres varietats al·lotròpiques enantiotròpiques.
Si hom el frega amb la mà se’n desprèn una lleugera olor Normalment actua amb valència +2 i +4, malgrat que també es pot presentar amb —4 Hom en coneix deu núclids naturals 112 0,9%, 114 0,6%, 115 0,4%, 116 14,1%, 117 7,5%, 118 24%, 119 8,6%, 120 33%, 122 4,8% i 124 6,1%, i onze núclids artificials 108, 111, 113, 117 m , 119 m , 121 i 121 m , 123, 125, 126 i 127 També ren el nom de júpiter , provinent del déu romà Júpiter Esmentat per Homer i emprat pels contemporanis de Plini per a recobrir els objectes de coure i de llautó, l’estany fou molt utilitzat durant l’edat mitjana, sobretot com a…