Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
herba de la ràbia

Herba de la ràbia
(CC0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, blanquinosa, de 5 a 30 cm d’alçària, amb fulles espatulades i amb raïms de flors menudes d’un color groc pàl·lid.
Els fruits són silícules orbiculars amb la vora aplanada Creix en pedregars, conreus i llocs ruderals, a quasi tot Europa
aspidozooide
Zoologia
Individu polipoide sovint present en els cormidis de les colònies dels sifonòfors.
Manca de boca i de tentacles, té una forma aplanada, com una escata, i una missió protectora dels altres membres del cormidi, agrupats sota seu
estalagmita

Gran grup d’ estalagmites (Cova Lechuguilla, EUA)
© Corel - David Bunnell
Geomorfologia
Hidrografia
Concreció calcària formada al sòl de les coves per precipitació de l’aigua que cau de les estalactites.
A diferència d’aquestes, les estalagmites tenen una forma més aplanada i manquen de canal central en llur interior Unes i altres, tanmateix, acaben unint-se i formen pilars de formes sovint sorprenents
bitxa
Química
Vareta de fusta que serveix per a escatar els racons i llocs poc accessibles d’escultures, motllures, etc.
És de llargària apropiada, aplanada en un extrem —i a vegades amb diverses formes a la seva punta—, sobre el qual és embolicat un retall de paper de vidre Sol ésser fet pels operaris mateixos que l’empren
carregador
Militar
Dispositiu de les armes automàtiques i semiautomàtiques que conté els projectils que hom anirà introduint successivament en la cambra.
Els carregadors poden tenir forma cilíndrica, com els de tambor, o de caixa aplanada, com els de petaca, tots ells incorporats a la culata Un altre tipus és el de cinta o de banda, usat especialment per a armes pesants de gran cadència de tir, com les metralladores
oxoni
Química
Nom de l’ió H 3
O +
, derivat de la coordinació d’un protó sobre l’oxigen de l’aigua.
Existeix en les solucions aquoses dels àcids, fortament associat amb altres molècules d’aigua la vida mitjana d’un ió individual és de 10 - 1 3 s Té una estructura de piràmide triangular aplanada, amb un angle H-O-H de 115° El nom oxoni és emprat com a base per als seus productes de substitució
carquinyoli

Carquinyolis
Pastisseria
Pasta seca elaborada amb farina, ous, sucre i ametlles (sovint amb addició de pell de llimona i canyella).
Hom dóna a la pasta forma de barra aplanada una vegada cuita, hom la talla i la torna a posar al forn perquè cada porció es torri intensament Els carquinyolis són típics de diferents localitats catalanes Caldes de Montbui, Cardedeu, l’Espluga de Francolí, Sant Quintí de Mediona, es Mercadal i Santa Coloma de Farners, entre altres
capgròs
Herpetologia
Larva aquàtica dels amfibis anurs, que difereix de la forma adulta per l’aspecte extern i per l’estructura interna.
Tenen un cap gros i globulós, continuat per un tronc molt curt i una cua llarga i aplanada en sentit transversal, vorejada per una aleta flexible En néixer tenen brànquies externes, que esdevenen internes al cap d’una setmana, abans de formar-se els pulmons Posteriorment adquireixen extremitats i la cua va en regressió, fins que esdevenen adults El règim alimentari és variable, i habiten les aigües tranquilles o estancades
costella

costella Esquelet de la caixa toràcica de l’home
© Fototeca.cat
Anatomia
Cadascun dels ossos corbs que formen les parets de la cavitat toràcica i serveixen per a defensar els òrgans que hi són continguts (pulmons i cor).
En l’home el nombre de costelles és de dotze parells, unides per darrere a la columna vertebral dorsal per les articulacions vertebrocostal i transversocostal, i per davant a l’estern pels cartílags costals Les set primeres són veritables , anomenades així perquè s’uneixen a cartílags que s’articulen cadascun d’ells amb l’estern les tres següents són falses , perquè el cartílag s’uneix al de les costelles superiors, i les dues darreres són flotants , perquè el cartílag és lliure Anatòmicament, de darrere a davant té una extremitat engrossida, anomenada cap , que s’articula amb la vèrtebra,…
placenta

Representació esquemàtica d’una secció de la placenta que en mostra l’estructura
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan matern dels mamífers teris, que consisteix en una zona de contacte entre l’úter i el cori i l’al·lantoide de l’embrió, a través del qual s’estableix, durant la gestació, el bescanvi d’oxigen i de substàncies nutritives de la mare a l’embrió i de diòxid de carboni i de productes del metabolisme de l’embrió a la mare.
La manera d’implantació de l’embrió en la placenta de la mare és anomenada placentació En altres animals vivípars no mamífers, com els taurons, alguns urodels i alguns saures, com Lacerta vivipara , la placenta s’estableix entre la paret de l’oviducte i el sac vitellí de l’embrió placenta coriovitellina En l’home, al terme de la gestació té forma de coca aplanada de consistència tova i esponjosa, pesa uns 500 o 600 g i mesura 20 cm de diàmetre per 2,5 de gruix A la cara fetal, entapissada per l’amni i en relació amb la cavitat àmnica fetal, s’hi insereix el cordó umbilical,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina