Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
cicle Sabathé
Tecnologia
Cicle mixt entre el cicle d’Otto i el cicle dièsel en el qual, després de la fase de compressió adiabàtica, ve, com en el cicle d’Otto, una fase de combustió a volum constant i, després, com en el cicle dièsel, una fase de combustió a pressió constant.
A igualtat de relació de compressió, el rendiment del cicle Sabathé resulta intermedi entre els cicles d’Otto i dièsel Si hom augmenta la calor subministrada a volum constant i redueix la subministrada a pressió constant, el rendiment tèrmic s’aproxima al del cicle Otto, mentre que si hom redueix la calor subministrada a volum constant i augmenta la corresponent a pressió constant, aleshores el rendiment s’aproxima al del cicle dièsel
velocitat radial
Astronomia
Projecció de la velocitat d’un astre sobre l’eix definit per la recta que uneix la Terra amb l’astre.
Per conveni hom pren aquesta projecció com a negativa quan l’astre s’aproxima a la Terra, i com a positiva en el cas contrari
aritmètica finita
Matemàtiques
Estudi de les aproximacions dels nombres reals, mitjançant nombres racionals amb un nombre determinat de decimals, i de les operacions d’addició, subtracció, multiplicació, divisió, potenciació, extracció d’arrels, etc.
Cal controlar la manera amb què s’aproxima procés d’aproximació l’error en fer l’aproximació i, finalment, la propagació de l’error control i anàlisi de l’error
transformador perfecte
Electrònica i informàtica
Transformador sense pèrdues, de coeficient d’acoblament unitat i flux de dispersió nul.
El seu circuit equivalent és format per una autoinductància L connectada al primari d’un transformador ideal Quan L 1 tendeix a infinit el seu comportament s’aproxima al del transformador ideal
contracant
Música
Melodia subordinada al cant, però que presenta un interès melòdic.
En la percepció de l’oïdor, el contracant ocupa un pla intermedi entre la part principal i l’acompanyament La paraula contracant es pot aplicar tant a la melodia secundària d’una obra vocal com a la d’una obra instrumental, ja que, tot i que no sempre es pot executar amb la veu, el seu caràcter cantable l’aproxima a l’execució cantada
cercacables
Tecnologia
Aparell que hom utilitza per a detectar la presència i determinar la situació de cables (i també de tubs i canalitzacions metàl·liques) ocults en el sòl, una paret, un sostre, etc.
Els de tipus passiu basen el seu funcionament en el canvi de la freqüència d’oscillació d’un emissor d’alta freqüència de circuit magnètic obert quan hom aproxima la seva bobina a una massa metàllica Els de tipus actiu es basen en fer passar pel cable ocult un corrent d’alta freqüència el camp magnètic generat pel qual és detectat per una bobina d’inducció de gran sensibilitat
cant
Música
La part melòdica en una textura constituïda per una melodia acompanyada o la part principal en una textura constituïda per diverses parts.
Consegüentment, el cant ocupa el primer pla de la percepció de l’oïdor La paraula cant es pot aplicar tant a la part melòdica d’una obra vocal com a la d’una obra instrumental, encara que, tot i que no s’hagi d’executar amb la veu necessàriament, el seu caràcter cantabile l’aproxima al de l’execució cantada Bibliografia Complement bibliogràfic Villar i Miralles, Ernest Nociones generales de música y canto , AReus, Alicante 1900
mètode dels elements finits
Matemàtiques
Mètode numèric per a resoldre problemes d’equacions diferencials en derivades parcials.
Matemàticament és una extensió de la tècnica de Rayleigh-Ritz-Galerkin el problema es planteja en forma variacional i hom aproxima la solució mitjançant una combinació lineal de funcions senzilles, en aquest cas funcions polinòmiques a trossos, nulles excepte en un petit domini dintre del qual són polinomis de grau baix El mètode aparegué els anys seixanta entorn de l’aplicació dels ordinadors als càlculs elàstics d’estructures, superà molt de pressa els mètodes de diferències finites i amplià ràpidament el seu camp d’aplicacions i es mostrà molt potent especialment quan la…
proposició consecutiva
Gramàtica
De dues proposicions encadenades, la que assevera un fet presentat com a resultat o inferència del fet asseverat per l’altra.
En No em vol escoltar i doncs no insisteixo, la segona proposició és la consecutiva Però molts gramàtics parlen en aquest cas de proposició illativa i reserven el terme de consecutiva per a les construccions que contenen un element adverbial de manera, però bàsicament intensiu o quantificador van carregar tant, que es va trencar el cable i que pot restar implícit, mentre que la conjunció que apareix sempre estava nerviós que li tremolaven les mans Construïda amb el subjuntiu, una consecutiva d’aquest tipus s’aproxima molt a una proposició final sempre parla de manera que…