Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
arítjol
![](/sites/default/files/media/FOTO/XEVIVARELA_3069984735_7086a6fbb4_b.jpg)
Arítjol
© Xevi Varela
Botànica
Liana de la família de les liliàcies, espinosa, dioica, proveïda de circells, de fulles cordiformes, lluents i esparses, de flors groguenques agrupades en ramells i fruits rodons, vermells o negres.
Fruits d’arítjol © Xevi Varela Viu principalment als alzinars, a les màquies i a les garrigues de les contrades mediterrànies marítimes
arítjol baleàric
Botànica
Varietat d’arítjol que no té circells i de fulles escasses i estretes.
Viu a les Balears, on sol formar mates baixes i denses, als alzinars, a les màquies i als matollars de carena
liliàcies
![](/sites/default/files/media/FOTO/133065.jpg)
Liliàcies (lliri)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Família de liliflores que comprèn prop de 4.000 espècies, generalment herbàcies, que molt sovint són geòfits bulbosos o rizomatosos.
Les fulles són freqüentment lanceolades, però en alguns casos són suculentes o vestigials i substituïdes per cladodis Les flors són actinomorfes, hermafrodites i d’ovari súper trilocular, i els fruits són capsulars o bacciformes Marcòlic groc © Francesc Boada Liliàcies més destacades Agapanthus africanus flor d'amor , agapant Allium ameloprasum porradell , all de serp, all porro Allium ascalonicum escalunya Allium cepa ceba Allium polyanthum porro bord , porradell Allium porro porro Allium roseum allassa vermella , all bord, all de bruixa, all de colobra, all de moro Alium sativum all Allium…
aritja
Alimentació
Beguda que s’obté de la cocció de l’arrel d’arítjol.
S'usa com a depuratiu sanguini, sudorífic, excitant de la gana i com a refresc
paril·lina
Glucòsid tòxic de l’arrel d’arítjol, format per glucosa, ramnosa i parigenina.
alzinar
alzinar a Poblet
© Fototeca.cat
Geobotànica
Comunitat vegetal densa i ombrívola, en la qual predominen arbres de poca alçària (5-15 m), en primer lloc l’alzina.
Sol posseir un sotabosc vigorós d’arbusts i de lianes Les espècies dominants són de fulla dura, petita, lluent, d’un verd negrós Llur fullatge és persistent, de manera que l’aspecte de la comunitat amb prou feines varia en el curs de l’any L’alzinar és un exemple típic de la formació vegetal dels boscs esclerofilles subtropicals És la clímax principal de la part septentrional de la regió biogeogràfica mediterrània a les terres mediterrànies meridionals és, altrament, un bosc de muntanya Al defora de la regió mediterrània no fa mai la funció de clímax, però petits bosquets o grups d’alzines,…