Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
arcada
Música
En els instruments d’arc, nom que rep cada un dels dos possibles moviments de l’arc segons quin sigui el seu sentit: arc amunt, de la punta al taló, i arc avall, del taló a la punta.
Sovint s’utilitza, d’una manera poc precisa, com a sinònim de cop d' arc Els factors que, en cada arcada, influeixen directament en la qualitat del so són, entre d’altres el punt de la corda per on es passa l’arc, la pressió aplicada, la quantitat de cerres que frega la corda, el sector de l’arc que es faci servir -punta, centre o taló-, la rapidesa del moviment, l’extensió de l’arcada i la seva orientació o trajectòria
arcada
Indústria tèxtil
Cada un dels tirants que, en les muntures jacquard, uneixen els encolers de la màquina amb les malles.
arcada
Patologia humana
Contracció de les vies digestives altes, que acompanya les nàusees i precedeix sovint els vòmits.
arcada
Transports
Mampara provisional de fusta que hom col·loca en sentit longitudinal a les bodegues dels vaixells que han de transportar gra sense embalatge.
arcada
Construcció i obres públiques
Obertura closa amb un arc, generalment de grans dimensions, que acostuma a servir de pas.
cop d’arquet
Música
Gest del músic en passar l’arquet damunt les cordes de l’instrument.
Segons l’efecte volgut, en cada moment de la interpretació cal fer ús d’un determinat tipus de cop d’arquet
boca
Elements d’una boca humana: 1, llavi superior; 2, arcada dentària superior; 3, llavi inferior; 4, arcada dentària inferior; 5, llengua; 6, paladar dur; 7, os palatí; 8, mucosa el paladar; 9, glàndules palatines; 10, paladar tou; 11, múscul buccinador; 12, múscul palato-glos; 13, úvula; 14 pilars del vel del paladar; 15, istme de la gola; 16, amígdala palatina; 17 geniva
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Estructura en forma de cavitat, oberta immediatament després de l’orifici bucal i en connexió amb el tub digestiu —del qual és, de fet, la primera porció—, que posseeixen molts animals, especialment els superiors.
Primàriament és l’estructura per on són ingerits els aliments, i secundàriament, en els vertebrats, forma part de l’aparell respiratori i fonador en alguns casos collabora també en el sistema defensiu i ofensiu de l’animal Els invertebrats, sobretot els superiors, presenten una boca més o menys desenvolupada llevat d’aquells que han sofert modificacions atròfiques a causa del parasitisme, o d’aquells que es nodreixen per filtració o per osmosi, constituïda bàsicament per un aparell bucal En els vertebrats la morfologia de la boca varia segons els grups, però en general és recoberta…
cop d’arc
Música
En els instruments d’arc, cadascuna de les diverses maneres o tècniques de passar l’arc que produeixen -sempre en funció d’una intenció musical precisa- un tipus d’atac, d’articulació o de sonoritat pròpies.
Un dels aspectes que influeixen decisivament en la realització dels cops d’arc és la manera d’agafar-lo En els intruments que s’aguanten més o menys sobre l’espatlla, com ara el violí, l’arc s’agafa amb el palmell de la mà cap avall El polze i l’anular, just a l’altura de la part interior de la nou, fan pinça sobre la vara mentre la resta de dits ajuden a l’estabilitat del conjunt En els instruments que s’aguanten verticalment sobre els genolls, entre les cames o amb l’ajut d’una pica que descansa sobre terra, l’arc pot agafar-se de dues maneres amb el palmell de la mà igualment cap avall,…
càreu
Transports
Embarcació de rem, allargada i d’escassa obra morta, sense coberta, corredors ni aparell, emprada des del s. XIV fins al XX.
A diferència de la xàvega , té la quilla molt robusta i amb escues, per a treure-la a terra damunt parats A proa té una post arcada transversal, a manera d’entaulat La roda, corbada, es prolonga verticalment i sobresurt amb un caperol cap de mort el codast sobresurt una mica menys Alguns càreus tenen banyots per a calar l’art
tornar
Indústria tèxtil
Canviar o afegir un fil a una arcada, corda o baga trencada durant el tissatge.