Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
arjau
Transports
Barra de ferro o de fusta que, fixada a l’eix del timó d’una embarcació menor, serveix per a moure’l.
És anomenat també canya del timó
timó
Representació d’un timó i secció anterior en un gir de 45º (a dalt)
© Fototeca.cat
Transports
Peça plana de fusta o de metall, articulada en un eix vertical al codast d’una embarcació, que hom pot fer girar a dreta o a esquerra de manera que, a causa de la resistència que aquesta peça ofereix a l’aigua, fa girar l’embarcació a dreta o a esquerra, respectivament.
Els timons ordinaris consisteixen generalment en na peça plana i ampla, anomenada pala , articulada mitjançant uns mascles o agulles, dels quals va proveït en el seu caire anterior, allotjats a les corresponents femelles o gòndols del codast, la part superior de la qual, anomenada mare , travessa el buc per la llimera El més simple dels timons ordinaris consisteix en una pala de fusta proveïda només d’una agulla i d’un gòndol i és mogut mitjançan l' arjau , fixat a la seva part superior, que és accionat manualment Hom anomena timó de canya el que és mogut mitjançant l’…
grecisme
Lingüística i sociolingüística
Hel·lenisme del període bizantí o modern incorporat en una altra llengua.
En el cas de la llengua catalana, hom pot parlar d’una particular presència de grecismes, determinada per motius d’ordre historicopolític l’expedició dels catalans a l’Orient i les relacions comercials amb la Mediterrània oriental sostingudes durant tota l’edat mitjana Bé que alguns d’aquests mots fan sospitar, pels senyals presents en llur fonètica, que procedeixen indirectament del grec —amb l’italià com a intermediari escar i gúa —, uns altres manifesten una clara i directa ascendència hellènica i una evolució independent arjau, proís, puja, xarxa, ormejar, noli, codonyat A més dels…
mare del timó
Transports
Part superior del fusell del timó on la canya o arjau s’ajunta amb l’arbre del timó.
banyera
Transports
Cavitat descoberta de certes embarcacions menors, principalment petits balandres, on sol anar el patró i des d’on hom empunya l’arjau.
paire
Transports
Capa que pot ésser feta a bord d’una embarcació de vela, per tal d’aturar-la poca estona, quan navega de bolina, amb tot l’aparell i amb temps bo, i que consisteix a bracejar les gàbies i altres vergues superiors per sobrevent, de manera que prenguin vent per la cara de proa, a arriar les escotes majors i a col·locar a poc a poc l’arjau del timó a sotavent.