Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
armèria
armèria ( Armeria alpina )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les plumbaginàcies, cespitoses, amb fulles linears o lanceolades i tiges portadores de glomèruls de flors purpúries o blanques.
A ruscinonensis viu a les roques litorals, però la majoria d’armèries són plantes d’alta muntanya
armeria
Botiga on hom ven armes.
armeria
Art de fabricar armes.
armeria
Lloc on són guardades les armes.
gasó
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les plumbaginàcies, cespitosa, de fulles lanceolades i de flors rosades, en glomèruls.
Es fa en prats secs de muntanya
plumbaginàcies
Botànica
Família de plumbaginals constituïda per herbes, arbusts o lianes, de fulles simples, de flors actinomorfes, hermafrodites, d’ovari súper, arranjades en inflorescències cimoses o racemoses, i de fruits en núcula o capsulars.
Comprèn prop de 400 espècies, la majoria pròpies de la regió mediterrània i de l’Àsia central Plumbaginàcies més destacades Armeria sp armèria Armeria alliacea gasó Limonium sp ensopeguera , ensopegall Plumbago auriculata gessamí blau Plumbago europaea malvesc , verdolina
camarlenc
Història
En certes corts europees, oficial palatí encarregat dels serveis domèstics —llevat el de taula— del sobirà.
A la cort dels reis catalans era el cap dels serveis de la cambra reial Hom pot trobar-ne un precedent en el comes cubiculariorum de la cort visigoda Les seves funcions foren fixades a les ordinacions del 1344 de Pere III hi havia dos camarlencs un dels quals era el primer camarlenc , i a ells corresponia la guarda i custòdia del rei, l’aparellament de la cambra reial o de la tenda de campanya, el proveïment i la cura del vestuari i de l’armeria del rei, i la guarda del segell secret esdevenien cavallers pel fet d’exercir el càrrec i podien dormir armats a la mateixa cambra reial…
armer major
Història
Conservador de l’armeria del palau reial que tenia cura de netejar les armes.
fusta

Fusta .Parts d’un tronc i sistemes de serrar-lo per a l’obtenció de taulons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Matèria llenyosa de l’arbre.
La substància lígnia es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medullars en sentit radial aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i formen teixits en capes successives de període anual La part més ferma i compacta és la més propera al cor, i la més feble i blanquinosa és l’albeca, immediata a l’escorça La matèria que el tronc aporta és apta per a la construcció de bastiments i de mobiliari Hom anomena fusta tova aquella que, com la d’avet o la de balsa, tenen poc pes específic, fusta dura la que té un pes específic elevat, com la del pi resinós,…