Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
balastatge
Transports
Operació i efecte de col·locar el balast en una via.
El balastatge és fet en dues capes, l’una d’uns 30 cm de gruix i l’altra d’uns 15 cm les arestes que formen la superfície i els talussos laterals del balastatge s’arrodoneixen a fi d’evitar l’erosió
sostenidors
Indumentària
Peça interior femenina utilitzada per a sostenir els pits, que volta tot el bust i generalment va cordada per l’esquena.
La part principal dels sostenidors són les dues copes o cassoletes destinades a cobrir els pits i a sostenir-los En funció de com són aquestes copes, i amb quins materials estan fetes, es pot parlar de sostenidors enconxats , amb copes folrades d’escuma que arrodoneixen i modelen els pits, de sostenidors d’augment , que enconxats amb un folre més gruixut a la part inferior de la copa realcen els pits i fan que n'augmenti aparentment el volum, i de sostenidors preformats , les copes dels quals són tallades en una sola peça i, per tant, no tenen costures Generalment, els…
cicle d’Otto

Diagrama pV del cicle d’Otto, teòric i real: 1-2 admissió, 2-3 compresió i ensesa, 3-4 combustió, 4-5 expansió i obertura de la vàlvula d’escpament; PMS i PMI són els punts morts superior i inferior, respectivament
© Fototeca.cat
Tecnologia
Cicle teòric per a motors de combustió interna d’encesa per guspira o explosió, desenvolupat per Nikolaus Otto, que el 1876 construí el primer motor d’aquest tipus, de quatre temps i de combustió a volum constant, seguint els principis enunciats per Beau de Rochas el 1862.
En el cicle per a motors de quatre temps hom pot distingir la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment instantani d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió instantània d’energia a volum constant A igualtat de compressió, el rendiment d’aquest cicle és superior al del cicle dièsel, però no permet d’assolir les elevades relacions de compressió d’aquest darrer El cicle pràctic difereix del teòric en el fet que les línies rectes del diagrama d’aquest són substituïdes per línies corbes i els angles s’arrodoneixen, és a dir, la temperatura i la pressió…
veu
Música
So que es produeix a la laringe pel pas de l’aire expirat a través de les cordes vocals, posades prèviament en contacte en parlar, cridar o cantar.
La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb relació a la…