Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
so buit
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia de Nikolaj Sergejevič Trubeckoj, denominació que reben els fonemes emparentats amb els plans, amb els quals formen una oposició equipol·lent, basada en una impressió acústica de buidor a les cavitats supraglòtiques enfront d’una planesa de les mateixes cavitats.
En català no hi ha oposicions basades en la buidor/planesa, per manca de fonemes retroreflexos o de sèries guturals arrodonides i no arrodonides
arrodonit | arrodonida
Fonètica i fonologia
Dit del fonema en la pronúncia del qual intervé activament, i d’una manera tan regular com ocasional, la formació d’una cavitat de ressonància anterior mitjançant la prominència, acompanyada a vegades d’un tancament incomplet, dels llavis.
Les vocals catalanes,⃒ɔ⃒́, ⃒ọ⃒, ⃒u⃒, es defineixen, per això mateix, com a arrodonides
xuclamel
Xuclamel de roca
Stefano Doglio (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Nom aplicat a les espècies arbustives del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies.
Són arbusts caducifolis de fulles simples, enteres, oposades i breument peciolades, de flors geminades i axillars, amb la corolla tubular i bilabiada, i de fruits en baia El xuclamel de roca L pyrenaica , de fins a 1 m d’alçària, té fulles oblongues, petites, glauques i una mica coriàcies, flors de color blanc groguenc, i baies vermelles i globuloses Es fa en roques calcàries de la muntanya mitjana El xuclamel negre L nigra , d’1 a 2 m d’alt, té fulles ellíptiques, flors d’un blanc rosat i baies negres i arrodonides Creix en boscs, matolls i roquissars de l’alta muntanya El xuclamel xilosti…
cúmul
Meteorologia
Núvol blanc d’origen convectiu produït per l’ascendència de masses d’aire a causa de l’escalfament de la superfície terrestre per la radiació solar.
Té formes arrodonides amb moltes protuberàncies a la part superior, i és pla a la inferior
sorus
Sorus
© Xevi Varela
Botànica
En els pteridòfits, i especialment en els filicòpsids, grup d’esporangis.
Els sorus són situats en els esporofilles i solen tenir formes característiques, generalment arrodonides o oblongues
all silvestre
All silvestre
Rob Hille (CC0)
Botànica
Agronomia
Espècie semblant a l’all blanc comú, però de fulles amples, el·líptiques i lanceolades que surten de la base, les quals es mengen en amanides.
Presenta una umbella atapeïda de flors blanquíssimes, de sis pètals Les llavors són negres, petites i arrodonides
esclerènquima
Botànica
Teixit vegetal mecànic o de sosteniment, format per cèl·lules de membrana engruixida i sovint lignificada.
Les cèllules de l’esclerènquima poden ésser esclereides o fibres, segons que siguin arrodonides o allargades Normalment són mortes a la maturitat
fistonat | fistonada
uredòspora
Botànica
Tal·lòspora unicel·lular pròpia de la fase dicariòtica de les uredinals.
Les uredòspores són espores arrodonides, sovint de color de rovell, que es formen copiosament en els uredosorus, i que constitueixen els principals dissemínuls de les uredinals
sinàptids
Zoologia
Ordre d’equinoderms de la classe dels holoturioïdeus, de cos vermiforme, sense peus ambulacrals (per la qual cosa la locomoció és efectuada mitjançant la contracció del sac musculocutani), sense pulmons aqüífers i sense conductes radials.
Aquest ordre comprèn espècies bentòniques, comunes a la Mediterrània El gènere Synapta sp és de cos molt allargat i amb peus ambulacrals reduïts a protuberàncies arrodonides que sobresurten de llur superfície