Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
arrogació
Dret romà
adopció
d’una persona no sotmesa a la potestat d’una altra.
Aquesta institució tingué una gran importància als primers temps de l’imperi romà, car permetia la continuació del culte domèstic, feia entrar en la família agnàticia individus de la família cognatícia, ajudava a passar d’una classe social a l’altre sense oposició ni dificultats, permetia d’eludir les penes imposades als solters i als casats sense fills i hom adquiria drets per a poder obtenir càrrecs públics vinculats a determinades persones o famílies
arrogació de funcions
Dret penal
Delicte consistent en el fet que un funcionari de l’administració pública s’atribueixi funcions judicials o impedeixi l’execució de les resolucions dels tribunals, o que un jutge s’atribueixi funcions d’una autoritat administrativa o impedeixi l’exercici legítim de les atribucions d’aquesta.
justícia
Història
Al regne d’Aragó, magistrat reial que tingué l’origen en el jutge o justícia de la cort reial, de la qual s’independitzà al segle XIV.
Tenia com a funció d’interpretar els furs, els usos i les llibertats d’Aragó i vetllar per llur compliment, amb jurisdicció per impedir, per via processal, llur violació per part del rei o dels oficials reials o públics del regne Fou anomenat justícia d’Aragó i després justícia major d’Aragó Originàriament mer assessor de la cúria, el 1265 fou investit de jurisdicció en determinats casos diferències entre el rei i els nobles, i el 1266 Jaume I l’amplià a la de jutge, en primera instància, de causes entre particulars del regne i de les apellacions de les sentències dels jutges locals El 1348…
adopció
Dret civil
Institució jurídica, normalment de base contractual, que consisteix a prendre com a fill el que no ho és per generació; en deriven relacions semblants, encara que no idèntiques, a les de la paternitat i filiació per naturalesa.
Fou coneguda ja pels pobles antics Egipte, Caldea, Índia, Grècia, etc, on tingué una significació politicoreligiosa diferent de la que té en el món modern Hi predominava l’interès objectiu de la família l’interès en la continuació de la nissaga, absolutament necessària per a la supervivència del culte als avantpassats i per a la transmissió dels béns El dret romà conegué dues formes d’adopció l’ arrogació abrogatio , que consistia en l’adopció d’una persona que fins aleshores no havia estat subjecta a la pàtria potestat de ningú, i l’ adopció en sentit estricte, que comportava…