Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
aspirar
Tecnologia
Desplaçar un fluid mitjançant la depressió creada per una bomba, un ventilador, una turbina, un motor alternatiu, etc, sigui per obtenir un cabal continu d’aquest fluid, sigui per recollir o transportar (o bé per recollir i transportar), vehiculats per aquell, d’altres fluids o sòlids de poc pes respecte a la força d’aspiració.
aspirar
Pronunciar amb un soroll gutural produït per l’expulsió de l’aire a través de la glotis oberta.
aspirar
Atreure als pulmons (l’aire exterior, un gas, una substància difosa en l’aire).
aspirar
Portar, algú, el seu desig a l’obtenció d’alguna cosa.
raspatge per aspiració
Raspatge generalment usat en la interrupció voluntària de l’embaràs sota control mèdic.
Consisteix a aspirar mitjançant un sistema de buit el contingut intrauterí
decantació
Decantació a fi d’obtenir or
© iStockphoto.com/snokid
Química
Operació que consisteix a separar per gravetat dues o més substàncies immiscibles entre elles, sempre que tinguin distintes densitats i que almenys una sigui líquida.
A l’efecte d’eliminar les matèries sòlides que un líquid té en suspensió, hom deixa que caiguin i que s’acumulin en el fons Una vegada produïda aquesta separació, hom pot inclinar el decantador i deixar sobreeixir el líquid clar, lliure de sòlids, bé que modernament hom procedeix a aspirar-lo des d’una altura una mica superior a la interfície líquid-sòlid del sediment, o bé a retirar els sòlids per la part inferior Per decantació també poden ésser separats líquids immiscibles de diferent densitat, una vegada n'han estat separades ambdues fases
inhalar
Aspirar, amb finalitats terapèutiques (certs gasos, vapors o líquids degudament polvoritzats).
olorar
Aspirar l’aire pel nas per sentir l’olor (d’una cosa).
fumar
Aspirar el fum (d’un cigar, una pipa, etc), i expel·lir-lo.
norma
Lingüística i sociolingüística
Aspecte del llenguatge introduït per alguns lingüistes moderns (Hjelmslev i Coseriu, amb alguns matisos de diferència) en la clàssica dicotomia llengua i parla de Saussure.
Esquemàticament, la norma és allò del sistema de la llengua que és sentit com a comú per tots els parlants És com la unió de l’aspecte abstracte de la llengua i l’aspecte concret de la parla, que no arriba, però, a presentar del tot cap de les dues Partint de la parla individual concreta, única experimentable, hom pot arribar a conèixer la norma més comunitària i, d’aquí, aspirar a conèixer el sistema de la llengua Dins el marge de llibertat que ofereix la parla, com a realització concreta de la llengua, té lloc l’aplicació “normal” del sistema lingüístic, que és considerada com…