Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
disulfur d’arsènic
Química
Pólvores vermelles o ataronjades solubles en àcids o àlcalis, que es fonen a 307°C.
S'obté torrant l’arsenopirita i pirites de ferro És molt tòxic S'empra en la indústria del cuir i com a pigment i raticida El mineral natural és el realgar
enargita
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic en cristalls generalment tabulars o prismàtics i sovint també en masses granulars.
Fràgil, té una duresa de 3 i una densitat de 4,45 És d’un color negre grisós o negre de ferro, i és opac Passa a tennartita per alteració i a una varietat d’arsenat de coure per oxidació És mena del coure Els jaciments més corrents són en venes i dipòsits de substitució, i els principals són a Xile, al Perú, Mèxic i a Butte, Buigham i Tintic EUA
infix
Gramàtica
Afix introduït a l’interior d’un mot, com ara -iss- en esgrog[u] issat
.
L’infix és intercalat entre el radical del mot primitiu i el sufix de derivació pedr-eg-ós Normalment els infixos són partícules buides de significació esdent-eg-at vol dir el mateix que esdentat però a vegades serveixen per a aportar algun matís de distinció o significació ferr i ferr-et-er , amargar i amarg-ot-ejar , enfeinat i enfein-ass-at , etc Els principals infixos catalans són al , all , an , any , ar , arr , ass , at , atx , eg , ell , et , ic , ill , in , iny , isc , iss , itx , ol , oll , on , oss , ot , uc , usc , uss , etc
realgar
realgar
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur d’arsènic, AsS.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls sovint en prismes curts i també granulars o en incrustacions Té bona exfoliació La duresa és d’1,5-2 i la densitat de 3,58 De color entre vermellós i ataronjat, té una brillantor resinosa N'hi ha a les venes hidrotermals sulfídiques, juntament amb orpiment i altres minerals d’arsènic També es pot trobar accidentalment a les calcàries i dolomies, i també com a producte de sublimació de les emanacions volcàniques i fonts termals A l’Estat espanyol n'hi ha a Astúries
afix
Gramàtica
Partícula afegida a un mot a fi de compondre’n un altre de significació diferent.
Els afixos poden anar collocats al començament prefix, al mig infix, o bé al final sufix o desinència d’un mot i són usats en la formació de paraules derivades, com p ex forner, del mot primitiu forn amb el sufix -er extraordinari, del mot primitiu ordinari amb el prefix extra - adobassar, d' adobar amb l’infix -ass-
proustita
Mineralogia i petrografia
Sulfoarseniür d’argent, Ag3AsS3.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric o trigonal, en cristalls generalment prismàtics de forma hexagonal i també en masses compactes Té una duresa de 2-2,5 i una densitat de 5,57 És de color vermell fosc Aquest mineral és isostructural amb la pirargirita, la qual té la mateixa composició química però amb antimoni en lloc d’arsènic tots dos minerals són anomenats plates vermelles i sovint es troben associats a l’argentita, la tetraedrita, l’argent, la calcita, la dolomita i el quars N'hi ha a moltes mines d’argent d’Amèrica del Sud, Mèxic i els EUA A la península Ibèrica, n'hi ha a…