Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
assegut | asseguda
Heràldica
Dit dels animals salvatges estintolats sobre les potes del darrere, i dels esquirols, els conills i les llebres, en la posició ordinària quan no corren.
ampit
Dona asseguda en l’ampit d’una finestra
Construcció i obres públiques
Replà que formen les parets al nivell del travesser inferior de les finestres.
Per a evitar humitats els ampits fan pendent cap a l’exterior i són de materials poc porosos pedra natural o artificial, marbre, rajola del Vendrell, etc L’alçària d’un ampit és la distància vertical al pla del pis corresponent a la finestra
cadira curul
Dona asseguda en una cadira curul representada en un fresc de Pompeia
Història
Cadira oficial on seien els edils romans per administrar justícia.
falda
Replà que formen les cames d’una persona asseguda, des del ventre als genolls.
pítia
Religions de Grècia i Roma
A la Grècia antiga, sacerdotessa que anunciava les respostes de l’oracle d’Apol·lo Piti a Delfos.
Per acomplir la seva funció, era imprescindible que hagués servat la virginitat Un cop rebuda la pregunta, penetrava a l’interior del temple i, asseguda damunt un trípode auri i en situació d’èxtasi, pronunciava paraules més o menys inconnexes que els sacerdots interpretaven i que lliuraven posteriorment per escriten versos hexàmetres o en altres metres al sollicitant
ananastàsia
Sensació angoixosa que experimenten alguns neurastènics en passar de la posició asseguda a posar-se dempeus.
taquicàrdia ortostàtica
Patologia humana
Taquicàrdia que apareix quan l’individu passa de la posició asseguda a la dreta, deguda probablement a una hipotensió arterial.
braç
Barrots, sovint entapissats, que se sostenen entre el respatller i el seient d’una butaca, un sofà, un tron, etc, on la persona asseguda reposa els braços.
esquí-pneumàtic
Esport
Flotador per a una persona asseguda amb les cames al centre, consistent en una cambra de pneumàtic coberta d’una funda i proveïda de dues nanses, que és arrossegat per una embarcació ràpida en aigües tranquil·les.
art búdic
Representació de la roda de la doctrina en un fresc del Mustang (segle XVII), a l’Himàlaia
© Fototeca.cat
Art
Conjunt de representacions iconogràfiques i de construccions estètiques elaborades per satisfer les necessitats de la religió budista, realitzades essencialment a l’Àsia oriental, central i meridional.
La seva història pot ésser estructurada en quatre períodes El període inicial segles V-I aC, amb obres a l’Índia, que es remunten a l’època de l’emperador Aśoka segle III aC, com és ara les monumentals columnes pètries disperses per tot el país, i el nucli del stupa I de Sānchī ja al segle II s’inicia a Anurādhapūraya amb esplendor el desenvolupament de l’art budista a Ceilan El període clàssic, d’apogeu cultural i artístic hindú, amb dues fases la de Gandhāra i Mathurā, centres de l’imperi dels Kushāna segles I-III dC, que presenta en el camp de l’escultura indubtables influències…