Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
bancassegurança
Economia
Venda de productes i serveis d’assegurança per mitjà de la xarxa comercial de les entitats financeres.
El terme bancassegurança també s’utilitza sovint per a fer referència a la venda de productes i serveis financers mitjançant les entitats asseguradores
agent d’assegurances marítimes
Economia
Dret mercantil
Assessor dels armadors amb relació a la contractació de pòlisses amb empreses asseguradores.
assegurador | asseguradora
Economia
Agent d’assegurances i tota persona professionalment dedicada a activitats asseguradores (seguretat social).
hipoteca d’alt risc
Economia
Préstec, especialment hipotecari, que s’atorga a persones amb historials dolents de crèdit o bé amb una incerta capacitat de retorn del deute.
Té, per tant, un elevat risc d’impagament i, per això, té un tipus d’interès més elevat que la mitjana del mercat Aquestes hipoteques, conegudes també amb el nom d’hipoteques subprime , es generalitzaren als EUA amb la gran expansió del mercat immobiliari com a mitjà dels bancs per a incrementar el negoci en una etapa en què el preu del diner anava a la baixa i, per tant, els marges eren estrets Del maig del 2000 al juny del 2003, els tipus d’interès als EUA baixaren del 6,5% a l’1% Les hipoteques d’alt risc passaren de suposar una quota del total del mercat de préstecs del 7% el 2002 a més…
francbord
Transports
Reserva de flotabilitat d’una embarcació, determinada per la línia de màxima càrrega fixada per alguna de les entitats oficials asseguradores.
El francbord és un element de seguretat per a la flotabilitat i la defensa contra la mar, puix que evita que la nau embarqui aigua quan escora en envestir els cops de mar És donat per la distància que resta entre el nivell de l’aigua per la part externa de l’embarcació i la part superior de la coberta principal, al centre de l’eslora El francbord disminueix inversament al calat de la nau si la càrrega d’aquesta augmenta
bioètica
Biologia
Filosofia
Medicina
Estudi interdisciplinari dels problemes creats pel progrés biològic i mèdic, tant a nivell microsocial com a nivell macrosocial, i llur repercussió en la societat i en el seu sistema de valors, tant en el moment present com en el futur.
Les diferències entorn del que és o no ètic i l’abast de les decisions expliquen el desig de voler assegurar un “corpus” legislatiu que reculli allò que és mínimament acceptable en societats pluralistes Els progressos biomèdics donen una capacitat i un poder de l’home sobre l’home i obliguen d’una manera especial els metges —en allò que fa referència a diagnosi, pronòstic i possibilitats de tractament— a prendre decisions que afecten la vida humana i la seva qualitat amb una urgència i una freqüència noves Sembla, però, que l’àmbit de la bioètica ha d’ésser més ampli que l’estrictament mèdic…