Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
assimilació
Fonètica i fonologia
Procés degut a l’economia evolutiva de cada llengua en virtut del qual un fonema exerceix la seva influència articulatòria i acústica sobre un altre, contigu o no, envaint-lo parcialment o totalment.
Alguns autors, com és ara Maurice Grammont, ha convertit la recerca i la tipificació d’aquests fenòmens en la tasca primordial de la investigació foneticofonològica, per la força aclaridora que mostren a determinar la dinàmica particular de cada llengua Entre totes les menes possibles d’assimilació que han estat classificades cal esmentar les següents progressiva, quan el fonema assimilador precedeix a l’assimilat rotunda > rodona regressiva, quan l’assimilador segueix l’assimilat bursa > bossa recíproca, quan és mútua entre dos fonemes factu > fait > feit > fet…
assimilació
Sociologia
Procés pel qual una minoria immigrada és absorbida per la societat que l’ha rebuda.
L’assimilació implica sempre la dispersió ecològica de la minoria i la fusió amb les estructures socials de la collectivitat receptora El manteniment de collectivitats immigrades amb llurs trets culturals no és assimilació, tot i que visquin permanentment com a part aparent de la societat on s’han installat aculturació, adaptació
assimilació
Psicologia
Mecanisme d’adaptació que consisteix a acomodar una situació a un esquema psíquic.
assimilació
Biologia
Procés biològic de transformació de les substàncies incorporades per un organisme en substància constituent d’ell mateix.
És efectuada mitjançant una sèrie de reaccions anabòliques, amb consum d’energia metabolisme
assimilació
Geologia
Procés, anomenat també digestió,
pel qual un magma intrusiu, en ascendir, arrenca i refon materials de les parets i dels sostres de les roques encaixants, i en modifica, consegüentment, la composició.
Els magmes així modificats són anomenats magmes contaminats o endomorfs
dièctasi
Lingüística i sociolingüística
Assimilació entre dues unitats que integren certes formes d’alguns verbs grecs (οράω > ορόω) propis de la llengua homèrica.
Aquesta assimilació possibilita una contracció posterior ορόω > ορῶ
solar
Gramàtica
En gramàtica àrab, dit de catorze de les vint-i-vuit consonants de l’alifat que en posició inicial de mot causen assimilació regressiva de la consonant l de l’article àrab al que les precedeix.
L’exemple clàssic, que els ha donat nom, és al-šams , pronunciat ǎs-šams ‘el Sol’ En català, bé que els mots provinents de l’àrab generalment no conserven l’article en això difereix sovint del castellà, se n'han mantingut uns quants de característics amb assimilació arròs < ar-ruzz assutzena < as-sussāna atzar < az-zaḫr 'el dau'
assimilatori | assimilatòria
Fonètica i fonologia
Dit del fonema, tendència, etc, relatius a l’assimilació.