Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ast
Pal amb un pollegó prop de la punta, que usen els llenyataires per a portar un feix a l’espatlla.
ast
Tija de ferro punxeguda per un cap amb la qual és traspassat longitudinalment un animal o un tros de carn a fi d’anar-lo rostint mentre rep un moviment de rotació.
rostir a l’ast
Rostir una peça de carn traspassada per un ast que rep un moviment de rotació mitjançant un sistema mecànic o elèctric, a fi de coure-la homogèniament.
Tècnica culinària de gran tradició als Països Catalans i a Occitània, moltes llars tenien un ast a la llar de foc que, suportat per un aster, es feia girar manualment Són típics en aquests territoris els establiments especialitzats a vendre pollastres a l’ast, on també s’hi poden rostir altres carns conill, etc Aquesta tècnica apareix als primers receptaris medievals, com el Llibre de Sent Soví i el Llibre del coch , i també a La cuinera catalana , llibre de cuina del segle XIX, on també es recull alguna recepta de peix a l’ast També és molt popular a la…
aster
Suport d’un ast.
cuina
cuina típica valenciana
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estança de la casa on hom prepara i cou el menjar.
La disposició tradicional a la casa rural consta de llar de foc a terra, central amb cúpula o de racó o paret amb faldar, voltada de bancs o amb banc escon, sovint de respatller alt i movible, totalment o en part, que serveix de taula La llar o foguer té rodafoc, que no deixa escampar la cendra, capfoguers per a sostenir la llenya, amb ganxos per a l’ast, clemàstecs senzills o múltiples per a penjar-hi les olles i sovint un pagès giratori per a atansar el plat als individus que hi seuen al voltant A la vora del foc hi ha el bugader, cossi de pedra, enfonsat a la paret i que…
barbacoa
Aparell semblant a unes graelles i proveït d’un recipient per a la cendra que serveix per a fer carn o peix a la brasa o a l’ast.
rostir
Coure (un aliment, especialment carn) a foc viu, en un ast, o en aire calent, en un forn, a vegades untant-lo amb greix o vessant-hi oli al damunt.
obelisc
L’obelisc de la plaça de la Concòrdia de París, a França
© J. Mariné
Art
Història
Monument religiós, de base quadrangular, acabat en punta i fet de diferents blocs de pedra o, molt més sovint, monolític, propi de l’Egipte faraònic.
L’obelisc del grec obelískos , ‘ast’ en egipci, tehen comprèn en principi una base sobre la qual descansa l’obelisc pròpiament dit, acabat en forma de piràmide en egipci, benben recobert antigament d’electre Segons uns, representa la imatge estilitzada d’un raig de sol, i segons uns altres, el dit de Déu La teoria més acceptada, però, en fa un fetitxe primitiu, un betil, sobre el qual s’aixeca el sol al matí Sigui com vulgui, és un monument solar, car apareix per primera vegada a la dinastia V 2494-2345 aC, quan predomina la teologia heliopolitana, solar, i és consagrat a Ra, el Sol, o a…
xauarma
Xauarma
ActiveSteve (CC BY-ND 2.0)
Gastronomia
Carn marinada, generalment de be, que es cou en un ast vertical que es fa girar, i que se serveix tallada a tires, sovint com a farciment d’entrepà, típica del Pròxim Orient.