Resultats de la cerca

Ocasiona perjudicis en el procés d’elaboració del vi de cava en finalitzar la presa de l’escuma Cal recuperar els vins atacats mitjançant clarificacions

Els eriçons, els porcs espins, els equidnes, etc, hi recorren sovint a fi de presentar una superfície eriçada de pèls punxeguts i sovint verinosos, quan són atacats per depredadors De vegades poden llançar llurs pèls, com en el cas del porc espí En l’home l’horripilació és una relíquia, i és anomenada correntment pell de gallina

Es basa en l’acció de la llum damunt la gelatina cromatitzada, la qual roman insoluble en els punts atacats Després d’unes manipulacions, la imatge és transportada des de damunt d’un suport primari còpia simple, imatge invertida a un segon suport, per tal d’obtenir una imatge directa còpia repetida o de doble trasllat

Aquest producte pot actuar per contacte o per ingestió i molt sovint és presentat en forma d’esquer que hom aplica després de ploure o d’haver regat És utilitzat en un gran nombre de conreus, tant herbacis com llenyosos, susceptibles d’ésser atacats per aquestes plagues Solament hi ha dues matèries actives amb activitat helicida, el metaldehid i el metiocarb

En madurar la planta, forma uns estromes llargs i durs, els esclerocis, anomenats banyes , que passen a terra a l’època desfavorable Després germinen i donen un grup d’ascostromes en forma d’agulla de cap, portadors de peritecis, on s’originen les espores, que reproduiran la infecció Rics en alcaloides ergotamina, ergobasina emprats en medicina, els esclerocis confereixen toxicitat a les farines preparades amb cereals atacats ergotisme

Ataca principalment les hortalisses, l’alfals i alguna planta ornamental Es caracteritza per l’aparició entre la primavera i l’estiu, a les tiges i a les fulles, d’unes taques blanques semblants a teranyines al començament i pulverulentes després, que es van estenent i poden arribar a recobrir la totalitat de la superfície dels òrgans atacats Hom combat la blanqueta amb tractaments a base de barreges sulfocúpriques i ensofrades/>

Els arbres atacats, en no poder produir noves branques, s’assequen i moren Malgrat el descobriment de l’agent causant de la malaltia, hom ha aconseguit de trobar un sistema de lluita eficaç que consisteix en dues polvoritzacions -una a la darreria de juliol i l’altra a mitjan octubre, en acabar de recollir les avellanes- d’una mescla de brou bordelès i d’arsenat de plom També resulta eficaç el tractament fet a mitjan octubre a base d’acetat de fenilmercuri

Es manifesta per l’aparició d’una secreció cotonosa que empastifa els fruits, produïda per Pseudococcus citri , el qual hiverna entre l’escorça i als formigers que hi ha als peus dels arbres i és atacat per un enemic natural, el coccinèllid Cryptolaemus montrouzieri que, hom cria en insectaris, com el de l’estació fitopatològica de Burjassot Horta, per poder-los servir als citricultors que tenen arbres atacats no té, però, acció sobre les vinyes malaltes, que hom tracta amb polvoritzants d’oli mineral o aplicant una emulsió de calç, quitrà i aigua de cep i a les sarments

Afecta principalment les fulles i els brots tendres, però pot atacar també els fruits Les fulles malaltes generalment cauen de l’arbre, el qual pot quedar completament esfullat si l’atac és intens Els fruits no es desenrotllen o cauen els brots s’inflen i es torcen La malaltia es manifesta a la primavera, però pot persistir durant l’estiu Els gèrmens del paràsit es conserven d’un any a l’altre en els brots Són molt atacats els planters i arbres joves Com a mijtà de lluita, convé destruir durant l’hivern totes les parts atacades i prevenir la infecció amb tractaments cúprics…

Hom pot aconseguir l’antisèpsia mitjançant diverses menes d’agents, entre els quals els desinfectants que destrueixen els microorganismes patògens sense perjudicar —cosa que els diferencia dels germicides— els organismes superiors, seu de la infecció, els antisèptics que inhibeixen la proliferació dels microorganismes patògens sense perjudicar sensiblement els organismes superiors atacats, les radiacions d’ona curta, l' escalfor, etc Joseph Lister fou el primer a recórrer amb èxit a l’antisèpsia com a mètode preventiu de les infeccions en les intervencions quirúrgiques, en…