Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
entrenador | entrenadora
Esport
Tècnic esportiu que dirigeix els entrenaments dels atletes en llur activitat específica.
L’entrenador ensenya l’estil de l’esport respectiu, explica les tàctiques a emprar en la competició, s’ocupa de la preparació física dels esportistes i vetlla per mantenir-los un esperit estimulant
estrígil
Arqueologia
Instrument metàl·lic i corbat en forma d’essa emprat per a la neteja corporal.
Els atletes grecs, etruscos i romans el feien servir després d’exercitar-se a la palestra per a netejar-se la pell, per fregament, i extreure l’oli que s’havien posat per a hidratar la pell, a més de la suor i la brutícia adherida al cos durant l’exercici
atletisme
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Atletisme
Conjunt d’exercicis corporals bàsics que, fonamentalment, s’estructuren en activitats de salt, curses i llançament.
Per bé que les activitats pedestres tradicionals existiren a Europa durant la baixa edat mitjana, relacionades amb celebracions festives locals i desafiaments dineraris entre corredors, la institucionalització moderna de l’atletisme es produí a les illes Britàniques a mitjan segle XIX A partir de la segona meitat del vuit-cents, l’atletisme esdevingué una disciplina esportiva subjecta a regles controlades per organismes federatius Les primeres normes i competicions atlètiques de caràcter modern tingueren lloc a Anglaterra entre el 1850 i el 1860 amb l’organització de curses i concursos de…
níkē
Art
Representació plàstica de la Victòria.
Les fonts literàries gregues registren la plasmació de la primera níkē al s VI aC En una estàtua trobada a Delos, d’atribució incerta, la Victòria apareix, d’acord amb la mentalitat arcaica, en una visió amb plans parallels i en una actitud de vol, amb ales amples, curvilínies i estilitzades Aquest tipus es desenvolupa a la ceràmica de figures roges, on Níke apareix com a copera dels déus, al costat dels herois o dels atletes vencedors A partir de Fídies, hom tracta de resoldre, en l’escultura, el problema de la rigidesa de la imatge Hom la representa, en actitud de vol, damunt…
entrenar
Esport
Dirigir l’activitat de preparació dels atletes per a la disputa d’una prova o d’una competició.
dopatge
Esport
Administració o ús per un individu sa d’un agent estrany a l’organisme (generalment un producte químic) o de substàncies fisiològiques en quantitats anormals o introduïdes per una via anormal amb l’objectiu d’augmentar el rendiment en una competició esportiva.
Pràctica establerta com a illegal i contrària al reglament dels diversos esports, s’inicià en els esports més durs, com és ara el ciclisme o la boxa, fins a ésser introduïda en tots els esports Les substàncies més habitualment utilitzades en el dopatge són els anabolitzants , l' androsterona , la somatotropina , l' eritropoetina , els diurètics , la creatina i diversos tipus d' estimulants La lluita antidopatge fou institucionalitzada el 1966 amb el control efectuat als corredors del Tour de França Actualment es fan proves antidopatge en totes les grans competicions i s’imposen greus…
medicina de l’esport
Esport general
Especialitat mèdica de caràcter multidisciplinari que tracta la promoció de la salut de la població en general, estimulant un estil de vida físicament actiu.
També aborda el diagnòstic, el tractament, la prevenció i la rehabilitació de lesions o malalties succeïdes a causa de la participació en activitats físiques, programes d’exercici físic i esports de tots els nivells, o d’aquelles secundàries a l’absència d’aquesta activitat física A més, té cura de la selecció i el control mèdic amb exàmens d’aptitud previs a la pràctica d’exercici físic i esport de competició, amb la finalitat de detectar qualsevol alteració susceptible de provocar problemes amb la pràctica de determinats tipus d’exercici Un altre vessant transcendent rau en el maneig de…
halter
Història
A l’antiga Grècia, cadascun dels pesos de metall o de pedra que els atletes agafaven amb la mà i amb els quals es donaven impuls en els salts de llargària.
atletisme
© Fototeca.cat
Esport
Conjunt de proves esportives que comprenen diverses modalitats de cursa, salt, llançament i marxa atlètica, les quals l’atleta duu a terme amb la finalitat de millorar les seves qualitats físiques o de competir.
Hom pot cercar els orígens de l’atletisme fonamentalment a l’antiga Grècia, on diverses llegendes d’origen mitològic relacionen les quatre manifestacions esportives més importants Jocs Olímpics , pitis, ístmics i nemeus amb cerimònies religioses d’una gran importància a les ciutats estat Desapareguts els Jocs Olímpics al segle IV, l’atletisme pràcticament desaparegué fins al segle XIX, que hom en reprengué la pràctica sistemàtica als colleges i universitats anglesos, especialment Oxford i Cambridge El 1861 fou fundat a Anglaterra el primer club d’atletisme, el Mincing Lane Athletic Club Per…
boxa
Esport
Esport individual de combat basat en la utilització reglamentària dels punys, en accions combinades d’atac i de defensa, contra un adversari.
Constituïa per als grecs una de les principals proves atlètiques A Roma la pràctica del pugilatus adquirí una espectacular popularitat, però perdé la seva qualitat esportiva Modernament, la pràctica de la boxa començà a Anglaterra vers la fi del segle XVIII, vorejant sovint la illegalitat i sostinguda per l’atractiu de les fortes juguesques Aviat interessà determinats cercles aristocràtics El primer campió fou James Figgs, imbatut des del 1719 fins al 1730 en la inicial modalitat de punys nus El marquès de Queensberry 1865 feu reglamentar l’ús dels guants protectors, introduïts per Jack…