Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
antiinflamatori
Farmàcia
Agent que prevé o combat la inflamació.
Els antiinflamatoris poden ésser dividits en específics i no específics, segons que actuïn directament sobre la causa que ha produït la inflamació, o bé si modifiquen o aturen el procés pel qual aquella té lloc Entre els primers hom pot comptar els fàrmacs d’acció etiotròpica, i entre els segons, la majoria d’astringents, alguns antipirètics, els corticoesteroides, la benzamida, la indometacina, i, fins i tot, els enzims El fred pot actuar també com a antiinflamatori, per tal com produeix vasoconstricció perifèrica
plaga
Agronomia
Fitopatologia
Proliferació d’un organisme vivent que provoca la destrucció d’altres éssers vius en envair-los.
Pot ésser causada per microorganismes patògens o paràsits o per organismes vegetals, però sobretot per organismes animals, invertebrats majoritàriament, especialment àcars i insectes Entre les mesures existents per a combatre les plagues hom compta la introducció de mascles estèrils, que controlen o aturen la reproducció de l’espècie que constitueix la plaga l’administració d’hormones juvenils que impedeixen la metamorfosi i, per tant, la reproducció l’aplicació de feromones que atreuen els mascles a un parany la introducció d’espècies resistents a plaga la promoció de…
aparell reproductor
Anatonia de l’aparell reproductor masculí
© Fototeca.cat
Anatomia
Conjunt d’òrgans destinats a la reproducció.
En l’home, és íntimament connectat amb l’aparell urinari En el sexe masculí comprèn un òrgan productor d’espermatozoides i d’hormones masculines el testicle , un conjunt de conductes espermàtics i un òrgan actiu de copulació el penis Del testicle surt un conducte anomenat epidídim que desemboca en el conducte deferent , el qual penetra a la cavitat abdominal i va a parar a les vesícules seminals Les vesícules seminals són òrgans on s’aturen els espermatozoides abans d’ésser ejaculats i, juntament amb l’epidídim i la pròstata, produeixen el semen o esperma, líquid…
baixador
Transports
Lloc on els trens s’aturen per a prendre o deixar passatgers en el qual manquen les instal·lacions i els serveis d’una veritable estació.
selfactina
Selfactina a l’empresa Francesc Casas S.A. de Sabadell
© Fototeca.cat - M. Manent.
Indústria tèxtil
Màquina de filar intermitent que conserva, automatitzades, les fases de l’antic i primitiu procés de filatura manual amb el fus i la filosa, en el qual la filadora estirava amb els dits la floca sostinguda per la filosa i donava la torsió mitjançant un fus penjat al fil, que impulsava també amb els dits.
Quan hom ja havia filat una certa llargada de fil l’aguller, aturava el procés, desfeia les últimes voltes de fil en la punta del fus, per descargolament, enrotllava el fil en el fus, deixant novament unes voltes a la punta, i repetia seguidament el procés El procediment fou perfeccionat amb el torn de filar, encara d’un sol fus, i més tard amb la spinning-jenny , de vuit fusos, inventada per James Hargreaves, i la mule-jenny , de Samuel Crompton, que tenia fins a 120 fusos Als Països Catalans, la berguedana fou una interessant predecessora de la selfactina La selfactina té dues…
citostàtic
Farmàcia
Dit dels fàrmacs que aturen la divisió de les cèl·lules o llur creixement en inhibir-ne la mitosi, raó per la qual són emprats en la terapèutica del càncer.
escarabat
Indústria tèxtil
Peça de ferro del teler mecànic amb què topen les pales i aturen el moviment de les taules quan, per una causa fortuïta, la llançadora no s’introdueix completament en el calaix corresponent.
terratrèmol
Els elements d’un terratrèmol
© Fototeca.cat
Geografia
Conjunt de sacsejades de la superfície de la Terra perceptibles en una zona en grau variable i que responen a la pertorbació que provoca l’arribada de les ones elàstiques en propagar-se des de l’indret on s’ha produït un moviment brusc i ràpid entre blocs rocallosos (sisme).
La determinació de la intensitat dels terratrèmols pot ésser feta per mitjà de dos procediments a partir de la descripció qualitativa dels efectes i danys produïts pel terratrèmol establint una escala, anomenada de Mercalli, que consta de 12 graus, o bé fent una escala prenent com a base el logaritme de l’amplitud de les ones sísmiques, que consta de 10 graus i és coneguda com a escala de Richter A nivell global, els terratrèmols es distribueixen, anàlogament al vulcanisme , a les zones tectònicament actives vores de placa Aproximadament el 80% dels terratrèmols tenen lloc al cinturó del…