Resultats de la cerca

Com el cognom de Cèsar, august fou emprat posteriorment en la titulació de tots els emperadors romans perdé així el significat primitiu Els grecs traduïren el títol per sebastós , forma que hom troba en les inscripcions de l’imperi oriental Ha estat també emprat en èpoques posteriors per emperadors romanogermànics

Company del clown o pallasso de rostre enfarinat

Fou encunyada d’ençà del segle I aC i durant tot l’Imperi Passà gradualment de 40 en una lliura de 327 g a l’època d’August fins a 72 a la de Constantí el Gran, a partir del qual se'n digué solidus aureus o simplement solidus

Des d’Adrià, el portaren també els hereus al tron Durant la tetrarquia fou el títol de cadascun dels lloctinents dels emperadors que es reservaren el d’ august El títol es mantingué dins l’imperi Bizantí posteriorment descendí a la categoria d’una de les dignitats superiors de l’Imperi, atorgada des dels Comnè a estrangers, com Roger de Flor A l’imperi romanogermànic fou aplicat com a adjectiu pels coetanis de l’emperador i conferit per aquest com a títol al seu presumpte successor

El clown , pallasso de rostre enfarinat, a més de l’art de fer jocs malabars i acrobàcies, hi ajunta el de fer riure

L’eix central n'és sempre la comicitat, eventualment guarnida amb tècniques d’equilibri, malabars, acrobàcia, música o altres Cal distingir entre l' entrada de repertori que, emparentada dramatúrgicament amb el sainet i l’entremès, manté la unitat espai-temps i s’estructura en presentació-nus-desenllaç, l' entrada de represa intervenció curta d’un o dos pallassos augusts com a recurs per a tapar el buit escènic produït pels canvis d’utillatge entre número i número i el xarivari entrada multitudinària de pallassos a la pista executant cabrioles i acrobàcies amb l’objectiu d’aixecar el ritme de…

A la Tarraconense, des de l’època d’August, hi havia set convents jurídics Tarraco, Cartago Nova, Caesaraugusta, Clunia, Asturica, Lucus i Bracara

Alguns autors han definit amb aquest terme el sistema introduït per August 27 aC, que dividia el poder suprem entre l’emperador i el senat

Hom parla sobretot d' edat d’or referint-se a l’època millor d’una cultura, i d' edat d’argent designant l’època d’una cultura no tant brillant com l’edat d’or per exemple, en la literatura llatina, les èpoques d’August i de Neró, respectivament

L' auctoritas patrum era la ratificació pels senadors patricis de les deliberacions preses per les assemblees populars a proposta del magistrat August fonamentà la seva posició constitucional sobre l' auctoritas suadendi per contraposició a la potestas imperandi Posteriorment, l' auctoritas designà la plenitud del poder de l’emperador