Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
autòpsia
Medicina
Estudi de les diferents parts d’un cadàver, per diagnosticar i investigar les malalties que havia patit l’individu en vida i per esbrinar les causes de la mort.
Aquest estudi pot tenir interès des d’un punt de vista clínic autopsia clínica o judicial Tècnicament, l’autopsia, anomenada també necròpsia, comprèn l’examen de tot el cadàver i bàsicament l’estudi sistemàtic de les vísceres de les tres cavitats cap, tórax i abdomen i de les extremitats en les autòpsies medicolegals hom valora també l’observació externa L’estudi dels cadàvers humans, rarament dut a terme en l’antigor i més practicat a partir del Renaixement, féu possible l’avenç dels coneixements anatòmics anatomia o resultà fonamental en el desenvolupament progressiu de la medicina…
autòpsia
Dret processal penal
Reconeixement d’un cadàver, fet normalment pel metge forense per conèixer i provar la causa i les circumstàncies de la mort, i per identificar la víctima.
La legislació espanyola exigeix que s’efectuï l’autòpsia en les investigacions judicials sobre una mort violenta, o no natural, en la qual hom sospita la comissió d’un delicte El jutge d’instrucció ha d’assistir a l’operació anatòmica, o bé delegar-hi un funcionari judicial, i el secretari ha de donar fe de la diligència
punxada anatòmica
Patologia humana
Infecció greu que sobrevé com a conseqüència de rascades o ferides de les mans durant les autòpsies.
cadàver
Biologia
Medicina
Cos mort, especialment d’una persona.
En el primer període, immediat a la mort, hi ha una aturada de les funcions vitals, seguida d’una sèrie de transformacions durant les primeres hores refredament, rigidesa, lividesa, inici de la putrefacció finalment, s’esdevé la descomposició del cadàver amb la liqüefacció de les vísceres, la destrucció per diferents microorganismes i insectes necròfags i l’esqueletització En determinades circumstàncies aquest curs normal pot sofrir algunes modificacions per causes naturals momificació, adipocera, corificació o artificials embalsamament Les legislacions modernes regulen la…
anatomia patològica
Anatomia
Branca de l’anatomia que estudia les modificacions anatòmiques aparegudes als òrgans i als teixits com a conseqüència dels agents morbosos i que són detectables a ull nu o observades solament amb l’ajut del microscopi.
El seu origen és relativament tardà en la història de la medicinaCorrespon a Giambattista Morgagni 1681-1771 el mèrit d’haver fet notar en la seva obra De sedibus et causa morborum que les modificacions funcionals provocades per les malalties són acompanyades per alteracions morfològiques en els òrgans Rudolf Virchow, al final del s XIX, establí les bases de l’anatomia patològica moderna en atribuir a les cèllules i substàncies intercellulars l’essència de les alteracions patològiques L’anatomia patològica presenta dos aspectes fonamentals un d’autòptic i un altre de quirúrgic Al primer…
raquítom
Medicina
Instrument que hom utilitza en el curs d’una autòpsia per a obrir el canal raquidi i treure la medul·la sense lesionar-la.
exhumació
Dret
Acció de treure un cadàver de la sepultura per tal de fer-li l’autòpsia i examinar-li les vísceres, en cas de presumpció de certes causes de mort.
dipòsit de cadàvers
Sala o dependència, annexa generalment a un centre hospitalari o a un cementiri, on hom diposita els cadàvers de persones mortes de manera violenta o no natural per tal d’instruir les diligències oportunes i efectuar l’autòpsia.