Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
saüc racemós
Botànica
Arbust de la família de les caprifoliàcies, de 2 a 4 m d’alçària, amb la medul·la de les branques groga, de fulles oposades i imparipinnades, amb els folíols lanceolats i dentats, i de flors d’un blanc groguenc, aplegades en tirsos densos, i de fruits bacciformes rodons i vermells.
Es fa en vorades i clarianes de boscs de faigs i d’avets
vesc

Vesc
© Xevi Varela
Botànica
Subarbust dioic hemiparàsit, de la família de les lorantàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades, oblongues, obtuses i de color verd groguenc, de flors groguenques, disposades en glomèruls cimosos axil·lars, i de fruits en baia arrodonida i blanquinosa.
Viu a les branques dels arbres, i té races especials pròpies dels pins, dels avets o dels arbres de fulla plana
hilobi
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de la família dels curculiònids, que ateny uns 14 mm de longitud, de color fosc i d’antenes grogues i negres.
Causa grans estralls en les escorces dels troncs tendres d’avets i pins, mentre que les larves foraden les arrels mortes d’aquests Inclou nombroses espècies, entre les quals es destaca l' hilobi del pi H pinus , comú als Països Catalans
cua de cavall

Cua de cavall
Micologia
Bolet de capell grisós o brunenc, de la família de les amanitàcies, amb petites esquames grises, llargament convex, de 6 a 15 cm de diàmetre, cama napiforme, gruixuda, amb un ample anell pendent i volva poc visible.
Tot el bolet presenta alguns reflexos vinosos La carn, blanca, pren també tonalitats vinoses, sobretot a la cama Viu en boscs humits de pins, avets i roures, i és comestible, bé que poc consumit, potser pel perill de confusió amb altres amanites tòxiques
avellanosa
Geobotànica
Comunitat vegetal integrada per plantes de fulla tendra i caduca entre les quals domina l’avellaner.
Es fa en llocs relativament humits de la muntanya mitjana Pot ocupar també llocs ombrívols i frescs de la terra baixa, a les contrades plujoses Sovint l’home n'ha facilitat l’expansió en destruir el bosc gros d’avets, de faigs, de rouredes, d’oms, etc
estròbil
Botànica
Pseudocarp constituït per un eix entorn del qual s’insereixen cíclicament o helicoïdalment una sèrie d’esquames tectrius, de funció protectora, i d’esquames seminíferes, amb els primordis seminals, en nombre d’un a nou.
Les esquames s’endureixen i es lignifiquen, en uns casos les tectrius, com en els avets, i en uns altres les seminíferes, com en els pins Els estròbils solen ésser anomenats cons o pinyes , i en el cas particular d’ésser arrodonits i més o menys carnosos, gàlbuls
trencapinyes

Trencapinyes
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
, de la família dels fringíl·lids, de 16’5 cm, que té el bec robust amb l’extrem de les mandíbules llarg, corbat i entrecreuat, el mascle és de color vermell amb la cua i les ales més fosques, i la femella és de color verd groguenc amb les parts superiors brunenques.
Habita als boscs de coníferes, sobretot d’avets, i bàsicament s’alimenta de llurs llavors És estès per gairebé tot Europa, pel NE d’Àfrica, l’Àsia septentrional i l’Amèrica del Nord És comú a les pinedes de tots els Països Catalans, i a les Balears forma la subespècie Lcbalearica
abietina
Resina cristal·lina de diferents espècies d’avets i de pins que s’usava com a balsàmic (coniferina).
taigà

Distribució geogràfica de la taigà
© Fototeca.cat
Geobotànica
Bioma propi de les terres boreals d’Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord, caracteritzat pel predomini del bosc de coníferes perennifòlies (pícees, avets, pins boreals) o caducifòlies (làrixs).
Les temperatures hivernals són baixes i les precipitacions són moderades i en bona part cauen en forma de neu El sòl típic és un podzol El sotabosc és pobre i consta d’ericàcies subarbustives, d’algunes herbes humícoles i de molses Als llocs entollats hi ha torberes d’esfagne Als indrets més afavorits es desenvolupen comunitats megafòrbiques També s’hi troben bosquets de bedolls i salzes El bosc subalpí pot ésser considerat com una irradiació extrema, cap al sud, de la taigà