Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
bacil·lariofícies
Bacil·lariofícies: a l’esquerra Asteromphalus hectatis (x600), a la dreta Caloneis amphisbaena (x500)
© Fototeca.cat
Botànica
Classe d’algues del grup dels crisòfits, unicel·lulars (o reunides en colònies), de cèl·lules vegetatives uninucleades i desproveïdes de flagels, envoltades per una membrana pèctica impregnada de sílice, el frústul, dividida en dues meitats encaixades l’una en l’altra i ornamentades de manera diversa.
Posseeixen cromatòfors de color bru groguenc sigui en forma d’una o dues plaques, sigui de forma arrodonida i en gran nombre, els quals tenen clorofilles a i c i un elevat contingut en carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina No presenten midó, i, a part una petita quantitat d’un glúcid, la crisolaminarina, llur principal substància de reserva es troba en forma de gotes de greix, sovint grosses i abundants, i de glòbuls de volutina Les cèllules de les bacillariofícies, anomenades sovint diatomees , són ben caracteritzades per l’estructura de llur frústul, dividit en dues teques…
unicel·lular
Biologia
Que consta d’una sola cèl·lula, la qual fa totes les funcions dels éssers vius
.
Són organismes unicellulars els esquizòfits esquizofícies i bacteris, certs fongs llevats, certes algues bacillariofícies, flagellades i diverses clorofícies i els protozous
centrals
Botànica
Ordre de bacil·lariofícies, amb els frústuls de simetria radiada, sovint circulars o triangulars, sense rafe.
Les cèllules són sempre immòbils en fase vegetativa i contenen nombrosos plasts circulars i gotetes de lípids Tenen reproducció sexual oògama, amb els gàmetes masculins flagellats També es multipliquen per auxosporulació Inclou gèneres principalment marins i planctònics, com Coscinodiscus, Rhizosolenia, Biddulphia , solitaris i Chaetoceros , colonial, molt important al plàncton de primavera Cyclotella , de cèllules solitàries planctòniques, i Melosira , de cèllules agrupades en colònies filamentoses, són els més importants de l’aigua dolça
pennals
Botànica
Ordre de bacil·lariofícies integrat per diatomees amb simetria bilateral i de forma bacil·lar, navicular o cuneïforme.
Hi ha reproducció asexual per divisió cellular i reproducció sexual per auxosporulació isògama La majoria són pròpies d’aigua dolça
navícula
Botànica
Gènere de diatomees, de la classe de les bacil·lariofícies, de figura navicular, comunes a les aigües dolces i salades.
fragilariàcies
Botànica
Família de pennals, de la classe de les bacil·lariofícies, amb valves sense rafe, o sovint amb pseudorafe, i auxosporulació apogàmica.
Inclou, entre d’altres, els gèneres Grammatophora, Diatoma, Fragillaria i Synedra
planta
Classificació de les plantes
Botànica
Organisme pertanyent al regne vegetal.
Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricellulars amb cloroplasts i amb parets cellulars cellulòsiques Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs Les cèllules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofilla, presenten característicament una paret cellular…