Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
liquiditat bancària
Economia
Quantitat de diner de curs legal i dipòsits a la vista al banc central, que tenen els bancs per afrontar les disminucions de llurs dipòsits.
La seva relació amb el total de dipòsits o conjunt de recursos de tercers de font no bancària, utilitzats pel banc, és coneguda com a coeficient de caixa, la regulació del qual és un dels instruments clàssics utilitzats per la política monetària Es pot parlar també de segona línia de liquiditat, que inclouria els actius de conversió immediata en diner, en particular el deute de l’estat a curt termini La consideració de la relació entre la liquidat total i els recursos de tercers, permet de parlar del coeficient de liquiditat, també utilitzat en ocasions per la política monetària
escola bancària
Economia
Denominació del grup d’economistes anglesos que s’oposaren al Peel Act del 1844 i a les tesis de la Currency School.
Cal assenyalar entre ells, en primer lloc, Thomas Tooke John Fullarton i James William Gilbart Tingué l’adhesió de la majoria dels principals economistes, en especial de John Stuart Mill, contra els homes pràctics i els funcionaris del Banc d’Anglaterra Les seves crítiques poden ésser sintetitzades en tres idees principals En primer lloc, el control de l’emissió és insuficient per a garantir l’estabilitat si hom vol aconseguir-la mitjançant restriccions, cal plantejar-se alhora la qüestió dels dipòsits bancaris El mecanisme de control no ha de consistir en la limitació de l’emissió, sinó, si…
desespecialització bancària
Economia
Tendència a reduir les diferències entre establiments bancaris fixades per la llei (del 1945 a França i del 1962 a Espanya), mitjançant l’homogeneització del tractament i l’increment de la concurrència a França, des de 1966, i a Espannya, des de 1973).
Una segona desespecialització s’ha produït amb l’entrada dels bancs en negocis financers més generals factoring , leasing , valors, assegurances i en d’altres no directament financers informació econòmica, rating , turisme, mergers & acquisitions , activitats que converteixen els bancs en conglomerats financers, proveïts de branques o unitats especialitzades
compensació bancària
Comptabilitat
Procediment comptable per a liquidar, diàriament, tots els crèdits i dèbits en moneda escriptural, en totes les entitats associades.
La compensació és feta electrònicament, pel procediment de truncament sense intercanviar els suports, i és saldada als respectius comptes al banc central A l’Estat espanyol s’efectua mitjançant el Sistema Nacional de Compensación Electrónica
comissió bancària
Economia
Dret cobrat per a remunerar els serveis prestats per una entitat financera.
La seva aplicació a operacions creditícies equival a una prima sobre el risc En altres casos hom en cobra per efectes, per valors, per canvi de divises, per domiciliació de rebuts, etc Les comissions són determinades en llur quantia màxima per l’òrgan competent, però són de lliure aplicació
taxa d’interès preferencial
Economia
Taxa d’interès de les operacions d’actiu d’una entitat bancària, aplicada als seus millors clients, a curt termini i amb garantia personal.
Propera a la taxa d’interès del mercat monetari, més la comissió bancària mínima, constitueix la taxa de referència per a la majoria dels crèdits concedits a les empreses La taxa és lliurement establerta, però ha d’ésser comunicada a les autoritats monetàries i exhibida a les oficines
compte corrent
Forma de comptabilitat mercantil bancària.
cambra de compensació
Economia
Dret
Entitat a través de la qual els organismes públics i les empreses financeres o subministradores de béns i serveis compensen els comptes creditors i deutors existents entre si.
Les cambres de compensació bancàries són associacions de bancs d’una plaça destinades a cancellar ràpidament els saldos recíprocs produïts per l’activitat bancària normal xecs, lletres de canvi, pagarés, etc mitjançant liquidacions diàries
mediació financera
Economia
Actuació d’operadors (agents, agències, societats) especialitzats (merchant bank, broker, dealer en un mercat financer, per a mediar en la negociació entre demandants i oferents d’actius financers.
La mediació es pot produir en el moment de l’emissió dels actius mercat primari o quan són tramesos posteriorment mercat secundari La mediació —qualificada de cega quan manté l’anonimat de les parts contractants— es diferencia de la intermediació, en el fet que aquesta s’aplica a l’activitat bancària intermediació de fons o de recursos
coeficient bancari
Economia
Norma sobre les relacions entre les partides del balanç bancari, establerta per l’autoritat monetària.
La seva finalitat és donar solidesa a l’entitat bancària, garantir la seguretat dels dipòsits i aplicar la política monetària del govern N'hi ha de diversos tipus, entre els quals cal assenyalar el coeficient de caixa, el de garantia, el d’inversió obligatòria, el d’actius morosos i dubtosos, el de divisió de riscs, el de liquiditat general i el de reserva obligatòria