Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ban
Història
Dret
Disposició de caràcter general en forma d’ordre que l’autoritat imposa directament a la població.
És una manifestació de la potestat reglamentària del poder públic que és reconeguda a l’administració com un dels mitjans per a assolir els seus fins La publicació d’un ban pot ésser feta mitjançant un cartell ban1 2, una crida o algun altre mitjà de difusió Hi ha bans periòdics, dictats en dates fixes, bans d’urgència per a atendre situacions imprevistes, i bans de bon govern, dictats per a ordenar millor la vida en comú Des de l’edat mitjana els bans eren utilitzats per les autoritats jurisdiccionals, tant reials com baronials, per al bon…
baner | banera
Persona que cobrava les multes o bans.
baner | banera
Persona encarregada de fer complir els bans.
crida
Folklore
En el carnestoltes, text en vers o en prosa, també anomenat ban, en el qual els organitzadors anuncien la festa i hi conviden els veïns.
En general, té un contingut faceciós i el seu estil acostuma a ésser una paròdia dels bans i crides oficials Junt amb d’altres texts, com el pregó i el romanç, constitueix un dels elements més característics de la literatura del carnestoltes
cargol de banc
Cargol de banc
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Instrument per a immobilitzar una peça en el banc de treball, format per dues mandíbules, l’una fixa i l’altra desplaçable per l’acció d’un cargol.
El dels mecànics és portàtil i acoblable al bans per mitjà d’una brida, construït amb ferro i amb les mandíbules proveïdes de mordasses d’una gran duresa el que utilitzen els fusters va acoblat a una pota del banc la qual actua de mandíbula fixa
capità prebost
Militar
Oficial que estava encarregat de vetllar per l’observança dels bans, les ordres, etc, de conèixer dels casos criminals que es produïen en l’exèrcit, castigar els malfactors, etc.
taula
Peça de fusta, pedra, bronze o altra matèria rígida, plana i de poc gruix, destinada a afixar-hi anuncis, bans, actes, etc, o a gravar-hi, a pintar-hi, quelcom.
llibre de la cort
Història del dret
Registre on els notaris, en funcions d’escrivà d’una cort senyorial o baronial, inserien decrets, ordinacions i privilegis donats pels barons o llurs procuradors generals, bans d’aquests o dels batlles.
També hi eren registrats bandejaments, fogatjaments, talles, imposicions de penes, manlleutes de presos, fermes de dret, penyores, empares, segrests, clams, atorgaments i cancellació d’obligacions amb pena de terç, i molts altres actes jurídics autoritzats pels organismes jurisdiccionals Aquests llibres es portaren des del segle XIII fins al començament del XVII
història agrària
Historiografia catalana
Especialització historiogràfica que estudia els sistemes agraris i les societats rurals integrades en sistemes econòmics i sociopolítics més complexos.
Desenvolupament enciclopèdic A la pregunta retòrica de si existeix una història agrària com un camp específic del coneixement històric, amb una metodologia pròpia i amb paradigmes particulars, cal respondre afirmativament Malgrat que una gran part de les eines metodològiques i conceptuals que utilitza són comunes a la història econòmica, a la història social, a la història política, a la demografia històrica o a la història de la tècnica, el seu camp d’estudi la defineix com una especialització a part L’anàlisi d’aquesta temàtica no s’inicià amb la institucionalització de la nova especialitat…