Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
banyut
Banyut
Roberto Pillon (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix perciforme del grup de les bavoses, de la família dels blènnids, d’uns 15 cm de llargada, de tons bruns, amb tentacles superciliars plumiformes.
Els banyuts viuen entre algues i prats de posidònies, als fons costaners de l’Atlàntic i de la Mediterrània
mussol banyut
mussol banyut
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes
, de la família dels estrígids, de 35 cm, que té les parts superiors tacades d’ocraci i bru grisenc, les inferiors ocràcies amb llistes fosques i presenta dos plomalls erèctils al cap.
És migrador parcial Habita a tot Europa, fins als 68ºN És comú a la Catalunya continental i migratori rar a les Illes
escarabat banyut
Escarabat banyut (Copris sphaeropterus)
Brian du Preez (CC BY-SA)
Entomologia
Gènere d’escarabats, de la família dels escarabeids, de color negre i cos corpulent, en el mascle proveït d’una punxa corbada damunt la part superior del tòrax.
Moltes espècies són comunes als Països Catalans
cascall banyut
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, de tija erecta, pilosa i ramificada, de 20 a 50 cm, fulles glauques, profundament lobulades, flors més petites que les del cascall marí, vermelles o de color de taronja, tacades de porpra a la base, i càpsules llargues, rectes, cobertes de sedes.
Viu en camps de la regió mediterrània
sègol banyut
Fitopatologia
Sègol atacat per un clavíceps (Claviceps purpurea), ascomicet paràsit que forma en les espigues esclerocis de color de porpra i en forma de banya.
camaleó
Camaleó banyut (Ch. jacksoni)
© Corel / Fototeca.cat
Herpetologia
Nom de diversos rèptils saures, de la família dels camaleòntids, els quals pertanyen als gèneres Chamaeleo i Brookesia.
Es caracteritzen pel fet de tenir el cos comprimit lateralment, i el cap i el dors adornats amb una sèrie de crestes, carenes o banyes Llurs dimensions oscillen entre 6 cm i 57 cm segons les espècies La cua és en general prènsil els dits, ben desenvolupats i proveïts d’ungles, són disposats en dos grups, un de tres i l’altre de dos, i formen, així, una mena de pinça que els facilita la vida arborícola Les dents són de tipus acrodont, i la llengua, emprada per a caçar, és cilíndrica, summament llarga i protràctil Els ulls, que sobresurten de les òrbites, s’orienten a voluntat en totes…
ergotamina
Química
Alcaloide aïllat del sègol banyut.
Actua com a estimulant de la musculatura llisa de l’úter, sense afectar la d’altres òrgans, per la qual cosa és emprada en veterinària com a oxitòcic En forma de tartrat hom l’empra com a analgèsic vasoconstrictor en el guariment de les migranyes
ustilag
Micologia
Farmàcia
Fong paràsit de les flors, les fulles i les tiges del blat de moro (Zea mays).
Forma unes masses de color fosc, que contenen un alcaloide, la ustilagina Té propietats semblants a les del sègol banyut
tartrat d’ergometris
Farmàcia
Sal tàrtrica de l’ergometrina.
És l’alcaloide hidrosoluble que confereix al sègol banyut les seves propietats fisiològiques La seva acció és semblant a la de l’ergotoxina, però més ràpida i menys enèrgica