Es caracteritzen pel fet de tenir el cos comprimit lateralment, i el cap i el dors adornats amb una sèrie de crestes, carenes o banyes. Llurs dimensions oscil·len entre 6 cm i 57 cm segons les espècies. La cua és en general prènsil; els dits, ben desenvolupats i proveïts d’ungles, són disposats en dos grups, un de tres i l’altre de dos, i formen, així, una mena de pinça que els facilita la vida arborícola. Les dents són de tipus acrodont, i la llengua, emprada per a caçar, és cilíndrica, summament llarga i protràctil. Els ulls, que sobresurten de les òrbites, s’orienten a voluntat en totes direccions i amb independència l’un de l’altre. Quant als pulmons, tenen nombrosos sacs aeris que l’animal infla a voluntat, quan està irritat, la qual cosa li confereix l’aspecte de molt més gros. Són característics dels camaleons els canvis de color de la pell, per mitjà d’un control de tipus nerviós i hormonal sobre els pigments cutanis cripsi. El règim alimentari és exclusivament insectívor. Dins el gènere Chamaeleo són incloses com a més importants les espècies Ch. chamaeleo, que viu al sud de la península Ibèrica, a la costa atlàntica del Marroc i a les costes meridionals i orientals de la Mediterrània; Ch. calcaratus, pròpia de l’Índia i de Sri Lanka; i Ch. jacksoni, que té tres banyes dirigides cap endavant, situades una a l’extrem del musell i les altres dues sobre les òrbites. Les espècies del gènere Brookesia, de dimensions reduïdes, són totes malgaixes.
m
Herpetologia
Camaleó banyut (Ch. jacksoni)
© Corel / Fototeca.cat
Nom de diversos rèptils saures, de la família dels camaleòntids, els quals pertanyen als gèneres Chamaeleo i Brookesia.