Resultats de la cerca

Es tracta en realitat d’un típic relleu d’erosió La colada basàltica, que ocupava primitivament una vall o zona deprimida, ha esdevingut un relleu elevat, puix que l’erosió ha atacat i excavat els terrenys més blans del seu entorn

Les toleiïtes o basalts toleiítics tenen quars normatiu i vidre silícic intersticial, mentre que la olivina n'és molt subordinada o absent És el tipus de roca dominant a la capa basàltica de l’escorça oceànica, i es genera als marges de placa constructius o dorsals centreoceàniques

Molts dels microorganismes que formen la biosfera subterrània, bàsicament bacteris, són anaeròbics, s’alimenten d’hidrogen i suporten grans pressions Aquesta biosfera subterrània no depèn de la fotosíntesi, com la resta d’ecosistemes de la Terra Malgrat que els més estudiats s’obtingueren de roques situades a 500 m sota la superfície terrestre, se n'han trobat fins a fondàries de 2 800 m, en una extensa formació basàltica situada als estats de Washington i Oregon, a l’W dels Estats Units, i en formacions granítiques de Suècia

Cristallitza en el sistema monoclínic Forma cristalls inclosos o implantats, de formes prismàtiques, o bé grans informes És de color negre, verdós o verd fosc, segons la quantitat de ferro que contingui opac o alguna vegada translúcid fràgil i de fractura irregular òpticament és biaxial positiu o negatiu Té duresa 5,5-6 i pes específic 3,23-3,52 La proporció de Al 2 O 3 varia entre 4% i 12% i la de Fe 2 O 3 entre 4% i 16% A partir d’aquestes proporcions n'han estat fets dos grups el dels minerals que tenen més Fe 2 O 3 , dins el qual hi ha l' augita comuna i l' augita basàltica, i el dels que…

L’origen més comú de les palagonites és el refredament sobtat de laves sota l’aigua de la mar o d’un llac La palagonitització comporta una pèrdua de silici, magnesi, calci i sodi, compensada pel guany d’aigua Els constituents perduts poden formar acumulacions de minerals autígens zeolites, calcita, etc, sovint omplint cavitats de la mateixa roca

El conducte pel qual accedeix el magma és denominat xemeneia , i en general sobre aquesta se sol formar una depressió en forma de con invertit, que és el cràter A vegades aquesta depressió pot adquirir grans proporcions i adoptar forma de cubeta, i aleshores és anomenada caldera , que pot ésser originada per explosió o per enfonsament o collapse de la part superior d’un con volcànic La forma del volcà és condicionada per diversos factors en primer lloc, pel caràcter central o fissural del vulcanisme, segons que el magma accedeixi al llarg d’una fractura o per un punt determinat en el primer…

El terme és l’acrònim de silici-magnesi