Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
apoplexia
Fitopatologia
Malaltia de la vinya, caracteritzada per l’aparició repentina de ceps amb pàmpols totalment i bruscament pansits que acaben per assecar-se; el mateix passa amb els raïms.
Els sarments desfullats s’assequen progressivament des de l’extrem Pot ésser produïda pel fong basidiomicet Stereum necator , en aquest cas els atacs poden anar precedits d’una depressió vegetativa notada per una clorosi i un marciment que comença pel marge de les fulles, no ataca tots els ceps de manera simultània en tallar el cep hom observa la fusta alterada i de color groc blanquinós El vent calent sec i fort produeix una apoplexia no parasitària que sol presentar-se en tots els ceps simultàniament
ull de gall
Fitopatologia
Malaltia de la planta de cafè produïda pel fong basidiomicet Mycena citricolor (Stilbum flavidum).
També pot atacar els cítrics, el mango i les musàcies Sobre les fulles de la planta afectada apareixen taques arrodonides de 0,5 a 1 cm de diàmetre, primer verdes i després blanques voltades d’orles blanques concèntriques Produeix defoliació
líquens

Líquens
© Xevi Varela
Micologia
Grup —o, sistemàticament, classe— d’organismes vegetals de natura doble, constituïts per cèl·lules d’una alga enllaçades per les hifes d’un fong.
La liquenització, és a dir, l’establiment de simbiosis estables entre certes espècies de fongs i d’algues, degué produir-se en repetides ocasions des d’abans del Terciari, i, per via d’un llarg procés d’evolució conjunta, conduí als líquens actuals, que funcionen com un tot, amb trets fisiològics molt peculiars Ambdós components són tan especialitzats, que rarament —només en el cas de l’alga— poden menar vida independent La majoria dels fongs liquenitzats són ascomicets discomicets i pirenomicets, però també existeixen alguns líquens, sobretot tropicals, amb fong basidiomicet Les algues són…
bossa

Bossa
Dr Mary Gillham Archive Project (CC BY 2.0)
Micologia
Fong basidiomicet, de la família de les clavariàcies, de carpòfor cilíndric al principi, i claviforme després, de superfície poc o molt arrugada longitudinalment, gris groguenc, de 10-12 cm d’alçada, revestit per l’himeni.
A l’interior, la carn és flonja i blanca, de gust amargós Viu als boscs de caducifolis, on pot ésser molt freqüent És comestible mediocre, quan és tendre
bossa truncada

Bossa truncada
Micologia
Bolet basidiomicet semblant a la bossa, de la família de les clavariàcies, de 6 a 12 cm d’alçada, de color més pujat i amb arrugues més marcades que aquesta, de la qual es distingeix sobretot per la part superior truncada i per la carn més o menys dolça.
És propi de boscs de coníferes i comestible sense interès