Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
batiscaf

Esquema d’un batiscaf
© Fototeca.cat
Geografia
Giny submarí autònom o telecomandat capaç de submergir-se a grans profunditats, i destinat generalment a l’observació i l’estudi del fons de la mar.
Els batiscafs moderns o submarins científics consisteixen bàsicament en una esfera habitable , construïda d’un material resistent a les grans pressions submarines acer o aliatges de titani, aquests més lleugers, collocada dessota o al capdavant d’un flotador , dissenyat per a vèncer la resitència hidrodinàmica El flotador conté el dispositiu de flotabilitat llast de ferro fixat per electroimants que és alliberat per a emergir, o bé, modernament, dipòsit d’escuma sintàctica, de baixa densitat i de gran absorbència el sistema propulsor hèlixs impulsades per motors elèctrics, que permeten el…
batisfera
Geografia
Esfera destinada a abastar grans profunditats marines.
Construïda el 1930 per Charles William Beebe amb la collaboració d’Otis Barton, consistia en un globus d’acer de 3 cm de gruix, 1,45 m de diàmetre i 2 250 kg de pes, amb tres finestres, i era sostinguda des d’un vaixell per un cable d’acer El 1934 Beebe descendí a 906 m prop de les illes Bermudes Incapaç de maniobrar per ella mateixa, la batisfera fou substituïda aviat pel batiscaf
submarí de butxaca
Transports
Submarí especialment projectat i construït per a realitzar operacions militars especials o per a la inspecció tècnica de bucs de vaixells, de dics, etc, o per a exploracions científiques.
Estan caracteritzats per llurs petites dimensions i pel fet de tenir poc desplaçament i una autonomia reduïda batiscaf Els emprats per a finalitats civils solen ésser d’una o dues places, i els d’operacions militars solen tenir una dotació de dos o sis homes, els quals poden, en alguns models, sortir del submarí i entrar-hi, convenientment equipats amb vestits de bus L’armament dels submarins de butxaca, que cal no confondre amb els torpedes humans , sol ésser d’un o dos torpedes, i sovint, amb una càrrega explosiva considerable, poden esdevenir ells mateixos armes en llançar-se…
oceanografia
Geografia
Geologia
Ciència que estudia els oceans i els mars.
Servint-se de la física, la geologia, la biologia, la química i les matemàtiques, darrerament ha evolucionat espectacularment gràcies als nous mitjans tècnics d’exploració de les profunditats, sobretot d’ençà de la utilització de la sonda acústica 1918 i dels instruments de mesurament i materials precisos ecosondes, fotografia submarina, reflexió sísmica, escafandres, etc dels vaixells oceanogràfics 1940 i dels batiscafs batiscaf, que permeten una exploració racional de les mars En aquest sentit, l’oceanografia s’obre a noves dimensions, fonamentals per al futur de la humanitat…