Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
incús | incusa
Numismàtica i sigil·lografia
Dit d’una moneda o medalla encunyada solament per una cara, de manera que l’anvers presenta la figura desitjada en relleu i, el revers, aquesta mateixa en negatiu.
Hom també les anomena bracteades Són batudes damunt de planxes de metall de poc gruix Aquesta tècnica fou freqüent en la fabricació de monedes medievals alemanyes A Catalunya foren batudes la major part de monedes eclesiàstiques pellofes i algunes sèries de moneda local
palla
Agronomia
Conjunt de tiges de gramínia, després de batudes.
La palla ha estat i és encara emprada com a farratge, per a fer jaços destinats a les persones o al bestiar, per a emplenar, com a recobriment de cases rústiques, etc Actualment serveix per a embalar, per a fer bosses, portamonedes, capells, etc
merengat | merengada
Que té clares d’ou, batudes o no, sucre i, eventualment, canyella.
blènnids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes que agrupa formes petites, bentòniques, de les aigües marines costaneres, salabroses i dolces.
Els blènnids no tenen escates, o les tenen molt petites, i llur pell és mucosa Les aletes dorsal i anal solen ésser llargues i àmplies, com les pectorals, que són utilitzades sovint com a puntals, de manera que amb la cua formen un trespeus que empren sovint per a estintolar-se, en posicions típiques de parada i d’atenció l’aleta caudal és arrodonida, i les aletes pelvianes tenen una posició jugular El cap és gros, i presenta sovint tentacles o banyes, formades per expansions dèrmiques tenen dents petites i potents, adaptades a la condició de depredador Són mals nedadors, i es mouen…
jute
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil obtinguda del jute.
Hom talla les tiges quan tenen una altura d’uns 3 m, abans d’una excessiva lignificació, i les amara, lligades en feixos, en aigua embassada Després hom n'arrenca tires d’escorça que són batudes, rentades, reforçades per desprendre'n la part llenyosa i ensimades amb emulsions aquoses d’olis minerals per disminuir-ne la rigidesa Els fils obtinguts són basts i gruixuts, i hom els empra per a fer sacs, embalatges i soles d’espardenya i com a trama en teixits de tapisseria i catifes Tot i una davallada als anys setanta, la producció mundial es recuperà, puix que el jute resisteix més…
art
Pesca
Nom que hom aplica a diversos ormeigs de pesca constituïts per xarxes proveïdes d’un cop, com l’art de platja, el bou català, etc. (arts de ròssec o d’arrossegament), i en general a tots els ormeigs constituïts per xarxes.
Hom pot distingir, d’una banda, els arts de captura passiva , que actuen —com els ormeigs per excellència palangre, volantí, etc— capturant el peix que accidentalment hi topa són els sardinals , els tremalls i altres arts que mallen peix, és a dir els arts comunament anomenats xarxes arts de fons i arts de deriva D’altra banda, hom considera els arts de parany , els quals, de la mateixa manera que les nanses, representen un parany d’entrada fàcil o cobejable i de sortida pràcticament impossible són les almadraves, les morunes , etc I d’una altra banda, encara, hom parla d' arts d’encalç , els…
merenga
Pastisseria
Dolç fet amb clares d’ou batudes a punt de neu i sucre i cuit al forn.
bescuit
Alimentació
Gelat elaborat amb ous i xarop de sucre batuts conjuntament en calent, amb addició posterior de nata o clares d’ou batudes, i amb congelació final.
suflé
Suflé
Gastronomia
Preparació a base de clares d’ou batudes a punt de neu amb altres ingredients dolços (com crema o xocolata) o salats (com pernil o peix).
condrus
Botànica
Gènere d’algues vermelles, de l’ordre de les gigartinals, molt polimorfes, de consistència cartilagínogelatinosa, sovint en forma de làmina dividida dicotòmicament, abundants a les parts batudes de la costa atlàntica.
Hom n'obté el carragheen