Resultats de la cerca

Es caracteritza per miosi, ptosi palpebral, enoftàlmia i trastorns vasomotors de la meitat de la cara corresponent

Comprèn espècies generalment micorríziques Amanitàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Amanita caesarea reig , oriol, ou de reig immatur, cocou, auriola, rovell d’ou, bolet d’or Amanita muscaria reig bord , oriol foll, matamosques, reig foll, reig vermell Amanita ovoidea farinera , fariner, forner, cul-gros, cogomella, cogoma, cul-blanc Amanita pantherina pixacà Amanita phalloides farinera borda , cogomella borda, fariner verinós, pixacà Amanita rubescens cua de cavall Amanita solitaria farinera d’escames Amanita verna cogomassa Amanitopsis vaginata pentinella , candela, pimpinella…

Nia als arbres i és migrador parcial, bé que principalment sedentari, amb tendència a desplaçar-se cap al S a l’hivern Habita als boscs i, si no és objecte de caça, als parcs i jardins extensos de tot Europa, llevat de l’extrem septentrional, a les illes mediterrànies i al N d’Àfrica És comú als Països Catalans, i a l’hivern la població sedentària és reforçada pels individus provinents del nord que hi passen l’hivern

Les potes anteriors són més desenvolupades que les posteriors, i tenen forma d’aletes La cua és molt curta, i el color dels adults és verd d’oliva al dors, amb taques negres Habita a la vora de les cales, i neda sobretot a la superfície de l’aigua S’alimenta de substàncies vegetals, sobretot fanerògames Pon els ous a les costes, la qual cosa, juntament amb la pesca de què és objecte, fa que, malgrat l’elevat nombre d’ous per posta, comencin a ésser molt rares als Països Catalans, sobretot a les costes continentals També és difosa a l’oceà Índic i a l’Atlàntic

Tenen el dors cobert d’escates petites, arrodonides i juxtaposades El llangardaix comú o ocellat Llepida ateny uns 60-75 cm de llargada, té el dors verd fosc amb taques negres i els costats adornats amb una vistosa filera d’ocels blancs Habita en llocs àrids, en brolles i garrigues Es nodreix d’insectes, fruits i vertebrats de petita grandària, com granotes, sargantanes, ratolins, musaranyes, etc És completament inofensiu Durant l’hivern entra en letargia És freqüent al SW d’Europa, i comú als Països Catalans El llangardaix verd  o lluert Lviridis ateny uns 35-50 cm de…

Viu en comunitats de 800-1000 individus —d’on li ve el nom—, que fan un niu comú penjat d’una gran branca d’un arbre, format en realitat per la unió de molts nius familiars, fets d’herbes i amb un sostre comú de palla El niu comú té passadissos i galeries que comuniquen amb nombroses entrades Habiten en els boscs d’acàcies del sud d’Àfrica

És molt agressiu, i és típic dels estuaris dels rius meridionals de l’Índia, Sri Lanka, Birmània, la Xina meridional, etc sovint s’endinsa en la mar fins a 100 m de la costa

Viu als rocams calcaris de muntanya Abunda als Pirineus, i també a les terres costaneres catalanes

Són de distribució típicament americana, car habiten entre Mèxic i el Brasil Tenen potes molt llargues adaptades per a la cursa La família és integrada per quatre gèneres el Dasyprocta , en el qual hom inclou els veritables agutís el Myoprocta , els representants del qual són més petits que els del gènere anterior i el Cuniculus i el Stictomys , que comprenen les pacas

Són nocturns, arborícoles, poc gregaris i preferentment herbívors habiten en els boscs de Madagascar i durant l’estiu cauen en letargia