Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
bilabiat | bilabiada
Botànica
Dit del calze o de la corol·la que es divideixen formant dos llavis separats, com és el cas en moltes labiades.
xuclamel
Xuclamel de roca
Stefano Doglio (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Nom aplicat a les espècies arbustives del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies.
Són arbusts caducifolis de fulles simples, enteres, oposades i breument peciolades, de flors geminades i axillars, amb la corolla tubular i bilabiada, i de fruits en baia El xuclamel de roca L pyrenaica , de fins a 1 m d’alçària, té fulles oblongues, petites, glauques i una mica coriàcies, flors de color blanc groguenc, i baies vermelles i globuloses Es fa en roques calcàries de la muntanya mitjana El xuclamel negre L nigra , d’1 a 2 m d’alt, té fulles ellíptiques, flors d’un blanc rosat i baies negres i arrodonides Creix en boscs, matolls i roquissars de l’alta muntanya El…
personat | personada
Botànica
Dit de la corol·la bilabiada i amb la gola closa per un bombament del llavi inferior anomenat paladar.
Les corolles personades són típiques d’algunes plantes de l’ordre de les personades, i especialment de la família de les escrofulariàcies, com ara els conillets i les linàries
timó
Botànica
Gènere de mates o herbes perennes subllenyoses, de la família de les labiades, amb fulles enteres i petites, i amb flors purpúries, rosades o blanquinoses, de corol·la bilabiada, generalment agrupades en inflorescències capitades.
Són plantes xeròfiles i molt aromàtiques
escrofulariàcies
Botànica
Família de l’ordre de les personades constituïda per plantes quasi sempre herbàcies, amb flors hermafrodites, zigomorfes, de corol·la gamopètala, normalment quinquelobulada o bilabiada, i ovari súper bilocular, i amb fruits generalment capsulars, amb moltes llavors.
Consta de més de 2500 espècies esteses per tot el món Escrofulariàcies més destacades Antirrhinum asarina asarina Antirrhinum majus conillets , boca de conill, boca de dragó, cans, gossos, vedells Antirrhinum molle gatolins Calceolaria sp calceolària Celsia balearica trepó mascle Digitalis sp digital Digitalis lutea digital groga Digitalis obscura manxiuleta Digitalis ourourea digital purpúria, didalera Digitalis purpurea, ssp dubia didals Euphrasia sp eufràsia Gratiola officinalis gracíola Linaria sp linària Linaria cymbalaria picardia Linaria mino matacabrit Linaria triphylla coloma…
eufràsia
Botànica
Gènere d’herbes anuals hemiparàsites, de la família de les escrofulariàcies, amb fulles petites i dentades, amb flors de calze acampanat i de corol·la bilabiada, sèssils i solitàries en l’axil·la de bràctees, i amb fruits capsulars.
orobancàcies
Botànica
Família de personades integrada per plantes herbàcies paràsites d’arrels, sense clorofil·la, de fulles esquamoses alternes, de flors pentàmeres, de corol·la tubulosa i més o menys bilabiada, agrupades en espigues o raïms, i de fruits en càpsula loculicida.
Comprèn unes 200 espècies, la majoria pròpies de l’hemisferi nord Orobancàcies més destacades Orobanche sp orobanque , frare Orobanche crenata frare de faveres Orobanche latisquama frare del romaní Orobanche major espàrrec bord Orobanche ramosa pa de llop , margalida borda
sideritis
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les labiades, amb fulles simples, dentades o enteres, amb flors grogues o blanques, petites, de calze quinquedentat i de corol·la bilabiada, reunides en verticil·lastres, i amb fruits en tetraqueni.
Solen habitar terrenys secs, i la majoria són endèmiques de la península Ibèrica
sàlvia
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, de 30 a 60 cm d’alçada, aromàtica, de fulles oblongues o lanceolades, oposades i peciolades, i de flors generalment d’un blau violat, grosses i de corol·la bilabiada, disposades en verticil·lastres.
Creix en brolles, en algunes zones àrides de l’Europa meridional Té molta fama com a planta medicinal, i és emprada contra les suors febrils, per a disminuir la glucèmia, com a regulador menstrual, etc
salvió
Botànica
Gènere de plantes arbustives o herbàcies perennes, de la família de les labiades, de fulles simples oposades, de flors de corol·la bilabiada i externament tomentosa, amb el llavi superior cucul·lat, agrupades en verticil·lastres distants, i de fruits composts de quatre núcules trígones i glabres.