Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
bolcar
Posar els bolquers, vestir (un infant de bolquers).
bolcavagonetes
Transports
Dispositiu de via que serveix per a trabucar les vagonetes i buidar-ne el contingut.
Sol consistir en un tram de via muntat dins un parell de cèrcols o de corones dentades Les vagonetes duen enganxalls rotatius que permeten de bolcar-les sense desenganxar
orsa
secció transversal d’una embarcació poc calat amb orsa mòbil a la quilla
© Fototeca.cat
Transports
Peça metàl·lica o de fusta que és disposada a la quilla d’algunes embarcacions de vela, especialment en els iots de regates, per tal de millorar-ne l’estabilitat i facilitar-ne el govern.
L’orsa és especialment necessària en les embarcacions de poc calat, les qualitats marineres de les quals millora notablement en augmentar el pla de la deriva En els iots petits, l’orsa és disposada a l’interior d’una caixa proveïda de parets estanques i és dotada d’un moviment de translació o de rotació en el pla diametral, i en abaixar-la, permet de navegar amb molta vela, sense perill de bolcar En els iots grans, és fixa i consisteix en un bloc de ferro o plom empernat a la quilla de fusta o bé disposat a l’extrem inferior d’una planxa fixada pel seu altre extrem a la quilla
batuda
Agronomia
Operació de batre, especialment el conjunt de feines que hom fa a l’era des que hi són esteses les garbes fins a separar el gra de la palla.
Amb la batuda, la palla resta en condicions d’ésser aprofitada per al bestiar Els diferents sistemes tradicionals de batuda denoten la influència del clima, car la calor i l’eixutesa afavoreixen que el gra es desprengui de la pellofa Així, en països secs i càlids és freqüent encara de batre amb cavalleries, que solament trotant sobre l’erada esgranen les espigues en aquest cas la palla esdevé poc trossejada En altres zones, aquest treball de les cavalleries és completat amb el pas de corrons de fusta o de pedra en forma de con truncat Aquests sistemes foren superats fa segles pels trills…
arc antibolcada
Transports
Estructura resistent que tenen alguns vehicles de motor per tal de protegir els ocupants en cas de bolcar en un accident.
carro
Carro
© Fototeca.cat
Transports
Vehicle de tracció animal per a transportar càrrega, que consisteix en un marc o caixa, amb baranes o sense, proveït d’una perxa o de dues vares on van enganxats els animals i d’un fusell fixat a la part inferior, als extrems del qual giren lliures dues rodes.
La part destinada a la càrrega és constituïda per un marc format per dos braços mestres units en els extrems pels capçals anterior i posterior d’un marc proveït de baranes, en poden penjar unes barres, un bossat o unes cofes carro de pagès o una plataforma unida al marc per unes cadenes disposició, aquesta darrera, que permet d’augmentar la càrrega en altres models, però, com en els carros emprats per al transport de material en orri o en el carro de trabuc , el marc és substituït per una caixa amb el sòl d’empostissat en els de trabuc, la caixa va articulada damunt una estructura rígida…
peralt
Construcció i obres públiques
Transports
Pendent transversal que hom dóna, en un revolt d’una via de ferrocarril o d’una carretera, entre els dos carrils o entre les dues vores de la carretera, respectivament, per tal d’evitar, dins uns límits de velocitat, que el vehicle sigui impel·lit, per efecte de la força centrífuga, vers la part exterior del revolt i que sofreixi reaccions laterals violentes que, a altes velocitats, podrien bolcar-lo.
El peralt permet, doncs, que els vehicles puguin prendre els revolts amb velocitat superior a la que podrien portar si aquests no hi fossin
turisme
El turisme és una activitat del sector terciari, però actua com a dinamitzador dels altres sectors econòmics
© Fototeca.cat-Corel
Turisme i lleure
Conjunt de relacions i fenòmens produïts pel desplaçament i la permanència de les persones (sense motivacions d’estudi o lucratives) fora de llur domicili habitual.
El seu origen coincideix amb la creació dels ferrocarrils europeus al llarg del s XIX Thomas Cook organitzà el primer viatge collectiu amb ferrocarril 1841 i fundà la primera agència de viatges Fins els anys cinquanta del segle XX el turisme fou una activitat restringida a les minories econòmicament més potents del món industrialitzat, que es desplaçaven amb objectius més aviat culturals i d’aventura els Alps, la mar de Ligúria, el litoral grec i l’Egea, l’Índia i l’Himàlaia, els litorals del Carib i el golf de Mèxic, etc Des de la dècada dels seixanta fins avui, amb la multiplicació de les…