Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
bombarda
Miniatura d’una bombarda del s XIV
© Fototeca.cat
Militar
Boca de foc, feta de ferro o de bronze, de poca longitud i generalment de gran calibre, que fou usada durant la segona meitat del s XIV i tot el s XV.
Constava de dues parts, la posterior el mascle, que constituïa la recambra i que hom acoblava a l’anterior la trompa, la qual allotjava el projectil de pedra La unió era assegurada amb cordes Les bombardes eren de mal maniobrar i de tir molt poc precís, fets que en determinaren la desaparició quan es generalitzà l’ús dels morters i d’altres menes de canons
bombarda
Música
En l’orgue, joc de llengüeta amb tubs de perforació cònica de 16’ de llargària real.
Sorgida al final del segle XVI als Països Baixos, constitueix la base dels jocs de trompeteria del pedal En els grans instruments, apareix també en l’orgue major i dona el seu nom a un cos d’orgue el teclat de bombarda
bombarda
Música
Registre de llengüeta de l’orgue, de 16 (o 32) peus i tubs de perforació cònica.
bombarda
Música
Instrument aeròfon, de fusta, de llengüeta doble i tub sempre recte i de perforació cònica, avantpassat de l’oboè i del fagot.
Fou molt usat a Europa, des del s XVI fins al XVII Tingué diverses dimensions i formà una familia de set instruments
bombarda
Transports
Vaixell de guerra de desplaçament molt variable, armat amb un o dos morters de gran calibre, la finalitat tàctica del qual era el bombardeig d’objectius situats darrere les muralles de ciutats marítimes o de ports on hi hagués importants concentracions de vaixells enemics.
Inventada per Bernard renau d’Elizagaray, al s XVII, en foren usades amb poc èxit en el setge de Barcelona per Joan Jospep d’Àustria 1651-52, i amb gran èxit en els bombardeigs d’Alger del 1682 i el 1683 per Duquesne Al final de s XVIII, quan aparegueren els canons bombers, les bombardes caigueren en desús
bombarda
Transports
Vaixell de vela mediterrani, de dos pals d’una sola peça, a més del bauprès.
El major, situat gairebé al centre, era encreuat, amb tres veles quadres, i el de mitjana amb botavara i pic, aparellava una vela aurica i una escandalosa Solia portar dos o tres flocs
bombarda
Bombardes soprano i contralt alemanyes i xeremia espanyola
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Cadascun dels instruments de tessitura greu de la família de les xeremies (xeremia), molt emprats a Europa entre els segles XIV i XVII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic El seu nom podria haver estat manllevat del de la màquina de guerra homònima, per la seva semblança Les primeres bombardes, de cap al segle XIV, eren de tessitura contralt, mentre que els models més grans -tenor i baix- daten del principi del segle XVII Lamentablement, però, no s’han conservat instruments anteriors al segle XVI Pel seu so potent i timbrat formaren part, juntament amb la resta de xeremies i els sacabutxos, de totes les manifestacions de caràcter festiu i cerimonial fetes a l’aire lliure…
aparell de bombarda
Transports
Aparell l’arboradura del qual, a més del bauprès, consta de dos arbres d’una sola peça sense cofes, en què el major és encreuat, i el de mitjana no, aquest últim amb una botavara i un pic per a hissar-hi l’aurica i l’escandalosa.
bombardó
Música
Instrument de vent-fusta, el membre més greu de la família de la bombarda.
També s’anomena contrabaix de bombarda En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic La seva tessitura abraça des del fa -1 fins al mi 2 La seva grandària i els desavantatges tècnics —força nombrosos si es compara amb altres instruments més evolucionats com el baixó— feren que s’extingís gairebé del tot cap a la segona meitat del segle XVII